Diré la pau per dir que alguna cosa
madura en mi i a poc a poc m'emplena
d´una claror que abans no coneixia.
Diré la pau com un esclat de fulles,
com un vent fresc a ple estiu, com una ombra,
com un gran mar, com una casa oberta
que acull tothom i que tothom deleja.
Diré la pau per dir els arbres que s'alcen
davant mateix de la meva finestra,
la neu al lluny, i un cel sense cap núvol;
diré la pau per dir tot el que sento.
Quin fosc embruix, quina subtil presència,
la plenitud s'expressa en cada cosa
si dic la pau i el mot se'm representa
com un desig vivíssim de silenci,
com un espai en què tot jo ressono
de mi mateix i de l´amor als altres.
Ara desfaig la trena de la tarda
tan lentament que tot se'm torna somnis,
minva la llum, la fosca m´enlluerna,
i tot és vast, i dens, i necessari.
De tot arreu la vida em sol·licita
i em faig camí, i espera, i esperança,
dient la pau com qui no vol, volent-la;
a tot arreu l'or del crepuscle posa
senyals de foc i fites de misteri.
No vull res més que aquest estar en les coses
tan vehement, aquest atzar de créixer
de fora a dins, incorporant la tarda
que veig morir darrera les muntanyes.
Diré la pau per dir tot el que en manca,
tot el que fuig i tot el que m'encisa,
el temps caduc, l'espai i les paraules,
diré la pau per dir-me i per sentir-me;
diré la pau també per tots vosaltres,
i junts potser, si l'estimen amb força,
si en fem l'escut contra neguits i enveges
i un clar recer des d'on tot recomenci,
veurem com creix i esdevé el gest solemne
que confereix al gest valor de símbol.
Diré la pau des de la meva altura
d´home senzill, amb dubtes i mancances;
diré la pau per dir-vos a vosaltres;
diré la pau per dir com us estimo.
Poema de Miquel Martí i Pol, recitat per alumnes d'FPB de Perruqueria a la concentració en rebuig de la guerra.
