Aprenem amb el pintor Joan Aguiló

Aquest artista urbà, que va estudiar il·lustració gràfica a l’Escola Superior de Disseny de Palma i després Belles Arts a Barcelona, completà la seva formació a Mèxic DF i Berlín. Ha viatjat arreu del món fent Street Art i deixant una mostra de la seva pintura a llocs com Mallorca (els seus murals són a Palma, Porreres, s’Arenal de Llucmajor, Can Picafort…), Barcelona, Madrid, Salamanca, Ripoll, Estocolm, Copenhague, Londres, Berlín o Lübeck.

Durant aquest curs, l'IES Llucmajor participa en el Programa Justícia Global i Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) a través de les arts que la Fundació Vicente Ferrer promou com activitat de sensibilització i educació en els centres escolars . Per això, el passat mes de febrer, vàrem tenir l'oportunitat de conèixer una mica més a aquest artista perquè va venir al centre a dirigir l’elaboració d’un mural realitzat pels alumnes de 2n de PMAR, 3r de PMAR i 4t PRAQ.

Els alumnes de 2n de Batxillerat d’Història de l’Art i de Fonaments de l’Art, van poder conèixer la seva història i les seves tècniques, perquè molt amablement va voler compartir amb nosaltres algunes de les seves experiències com a muralista. Ens va explicar que ell dibuixa el que creu que representa l’essència del lloc on està pintant, la identitat local, sempre essent molt respectuós amb l’entorn i pensant: “Els veïns han de poder sortir, veure l’obra i que els agradi, no que l’odiïn”. 

També vam poder escoltar les seves experiències com a pintor, els canvis que ha experimentat en la seva manera de pintar al llarg de la seva trajectòria i les influències que ha rebut d’altres artistes d’arreu del món, dels llocs on ha viscut… Ens va contar que al principi de la seva carrera, quan feia un mural al carrer, dubtava de signar l’obra amb el seu nom, però poc a poc, arribà a la conclusió que això no havia de ser un problema perquè ell sempre pintava amb el respecte més absolut per les persones i el llocs, per millorar l’entorn i fer-lo més humà, i que si algú l’havia de cercar al responsable de la pintura, així sabrien on trobar-lo.

La majoria de les seves obres de Mallorca retraten accions quotidianes, vivències de la seva infantesa i joventut. Aquells estius interminables eren part de la seva font d’inspiració, com no podia ser d’altra manera.

Ens va explicar com pintava els murals: “Quan pintes un mural tan gran, normalment has d’improvisar, perquè sempre pots trobar-te problemes: les parets poden tenir humitat, pots trobar-te diferents materials sobre els quals pintar… ”. Va explicar, a més, les diferents maneres i tècniques per pintar el mural correctament. Des de la clàssica quadrícula a partir de la qual s’hi representa el dibuix, a altres tècniques com la projecció d’una imatge sobre la paret, o l’escriptura d’una frase que després serveix com a guia per traçar el dibuix.

Va ser molt interessant tot el que ens va dir sobre tècniques, composició i aplicació del color, però sobretot, ens va semblar molt proper i una gran persona. Des d'aquestes línies, li volem agrair tot el que ens va ensenyar!