Dins l’antic claustre de Llucmajor, hi habiten meravellosos tresors que són capaços de revelar-nos els nostres orígens i tota la història del nostre preuat poble.
El claustre va començar a construir-se el 6 d’abril de l’any 1667 i varen acabar les obres el 3 de juliol de 1670. Gràcies als cronistes, que són els encarregats d'explicar tot el que passa dins la seva època, podem revelar la vida passada d’aquest meravellós edifici.
A la part baixa hi trobam el pati amb unes belles voltes. En aquesta zona els frares, els habitants del claustre, podien anar a l'església, menjador… Era, per dir-ho d’alguna manera, el lloc on passaven gairebé tot el dia. Avui, aquestes sales serveixen per a fer exposicions d’art.
Les finestres eren altes, ja que, una vegada que entraves com a frare, no podies tornar a veure la vida fora del claustre i, quant a les portes, eren baixes, ja que la mala alimentació dels frares els feia ser bastant baixos… Els frares eren entre catorze i trenta-tres. Havien de complir unes certes normes i cada tant s'havien d’anar a confessar. El cap del claustre era el frare superior o guardià i el lema del claustre de Llucmajor era: Pau i Bé.
Les parets de la part baixa estan decorades amb pintures de distints sants. I quan pujam, les escales també són plenes de fantàstics dibuixos angelicals.
A dalt de l'església, hi ha una torre amb una campana colossal que indicava als frares l’hora de resar, les misses (per al poble) i també quan un frare moria. Feien torns per a tocar la campana.
En una sala hi trobam unes teules pintades, una d’elles té l’escut del franciscat, ja que el sant adorat per aquell claustre era sant Francesc. La resta de teules tenen una lletra cada una i hi formen una frase en llatí: Glòria a Déu a dalt del cel i, a la terra, pau als homes de bona voluntat.
Però, i ara? Ara el claustre s’encarrega de cuidar els vells arxius del poble. Per desgràcia no és feina fàcil, ja que el paper és difícil de mantenir i els animals i la humitat no ajuden. A més, els documents augmenten i no hi ha prou espai.
D'altres, encara són més complicats de guardar, com els DVD ja que molts ordinadors ja no disposen de l'aparell per a guardar informació en aquest format.
Altres documents més propers són els plànols del passeig Jaume III, que antigament es deia passeig del Ferrocarril, ja que era per on passava; o de l’edifici A del nostre institut.
I per acabar, trobam uns valuosos documents que ens indiquen on vivia cada un dels habitants de Llucmajor i una llista d’aquells que varen emigrar per cercar una vida millor. Aquesta llista és de principis del segle XX i no seria estrany trobar dins la llista algun familiar vostre.
Per tant, podem deduir que un edifici tan antic, bell i misteriós és l'autèntic tresor de Llucmajor. Un tresor que ens ha vist néixer i créixer i que ens guiarà sempre en la direcció correcta.
Escrit i fotografiat per Marina Lucas Comas ( 2n ESOC)
