Na Llucia Bravo Atenza i na Francina Canyelles Velasco són dues alumnes de l’Institut de Llucmajor que cursen 3r d’ESO. Essent molt petites, als quatre anys, varen començar a practicar la gimnàstica rítmica. Aviat començaren a destacar i, ja tot d’una na Francina i als dotze anys na Llucia, es varen incorporar al gimnàs de Consell amb l’objectiu de millorar en molts d’aspectes. Na Llucia ha estat campiona de Mallorca i de Balears competint en equip. Na Francina ha estat campiona de Mallorca i de Balears en diferents categories i ha obtingut la medalla de bronze a una competició internacional a Luxemburg.
Per saber tot això, els ho hem hagut de demanar, ja que elles no acostumen a parlar-ne. Totes dues, a més d’estudiar, entrenen dur, senzillament perquè els agrada la gimnàstica rítmica i se senten bé fent acrobàcies que poca gent podria fer. I també perquè ho han de fer per a guanyar el proper campionat, a l’estiu.
Quan vàreu començar a practicar la gimnàstica? Per què ho vàreu fer?
Llucia: Jo vaig començar a practicar gimnàstica amb quatre anys, perquè ma mare em va dur al pavelló de Llucmajor i em varen posar al nivell més bàsic, que era escoleta, i d’aquí he anat pujant fins a ara. El meu gimnàs en aquests moments és Gimnàstica Consell.
Francina: A mi, ma mare em va donar per triar, als cinc anys, quina activitat extraescolar volia fer i em va cridar l’atenció la gimnàstica rítmica. Vaig començar al pavelló d’Algaida i actualment estic entrenant a Gimnàstica Consell.
Quantes hores entrenau a la setmana? Si continuéssiu al món de la gimnàstica, augmentaria el nombre d’hores?
Llucia i Francina: Entrenam 14 hores setmanals: tres hores, dos dies, i quatre hores, dos dies. El nombre d’hores seguiria essent el mateix. Només canviaria si passéssim a ésser professionals.
Què vos agrada més entrenar en equip o fer-ho totes soles?
Llucia: M’agrada més entrenar en equip, perquè comparteixes tot amb tot amb tots els membres. Per exemple, ens hem d’esforçar més a superar les dificultats individuals per a adaptar-nos a la resta de membres.
Francina: Segons, de vegades m’agrada més fer individual, perquè tu tens el control de tota la situació i és més fàcil adaptar-se als canvis. Però també m’agrada fer conjunt perquè ho comparteixes tot amb tots els membres de l’equip; si surt bé, tots estem contents i, en canvi, si surt malament, ens ajudem a superar-ho.
A quina edat vàreu començar a entrenar? I a destacar, quan vàreu començar? Ha estat important el gimnàs a on entrenau?
Llucia: Vaig començar a entrenar amb 4 anys a Llucmajor i a destacar als dotze anys quan vaig quedar primera de Mallorca amb el conjunt. I sí que ha estat important el gimnàs perquè les entrenadores et donen un suport que, per exemple, si hagués estat a Llucmajor no me l’haguessin donat. També destac el treball en equip. A Llucmajor no hagués estat el mateix perquè les monitores no arriben a fer d’entrenadores, no em tenien tant en compte. A Consell he notat un canvi en tot, les entrenadores sempre m’han dit que no he passat per coses fàcils i que he millorat molt en tots els aspectes.
Francina: Vaig començar a entrenar amb 5 anys. Vaig començar a destacar amb 8 anys, vaig quedar campiona de Mallorca i de Balears i a partir d’aquí he anat pujant de nivell fins a la categoria que estic ara. Sí, ha estat important el gimnàs i sobretot és important per les entrenadores, ja que sempre m’han ajudat amb el que necessités.
Quants campionats heu guanyat? Què sentiu quan pujau al podi?
Llucia : He guanyat 7 campionats i sent satisfacció, perquè tot el treball ha estat mostrat i tots els mesos que duus entrenant han servit per alguna cosa. Fa 3 setmanes vaig quedar primera de Balears a la categoria cadet base i per aquest motiu l’ajuntament de Llucmajor m’ha donat un premi com a esportista destacada 2020-2021. Pens en més coses: les entrenadores tenen molt a veure amb el treball que estam fent i fins que no ens surt bé no deixen d’insistir.
Francina: He guanyat diversos campionats de Mallorca i de Balears en diferents categories i també vaig participar a un campionat internacional a Luxemburg i vaig queda tercera. Em sent molt bé perquè he aconseguit mostrar tota la feina que he fet bé i em sent molt satisfeta i orgullosa.
Quan el campionat exigeix viatjar a la península o a l’estranger, com s’organitzen els dies? I les nits?
Francina i Llucia: Les entrenadores s’encarreguen de planificar el que farem i on ens allotjarem. Normalment passam el dia al pavelló. El dia abans de competir (abans del COVID) es feien uns assaigs generals on practicàvem el muntatge a la pista de competició i a la nit estam a un hotel.
Quin és el vostre objectiu? Què voleu arribar a aconseguir a la gimnàstica?
Francina: El meu objectiu és aconseguir una de les primeres places en un campionat nacional.
Llucia: El meu objectiu és quedar de les primeres en algun campionat nacional.
Què han aconseguit les gimnastes que admirau?
Francina: Les gimnastes que admir han aconseguit competir a europeus, mundials i fins i tot, algunes han aconseguit arribar a les olimpíades. Per exemple m’agrada molt n’Alina Harnasko, que és una gimnasta bielorussa; té unes condicions increïbles i transmet molt.
Llucia: Jo admir molt na Teresa Gorospe, component de la selecció espanyola i ella ha aconseguit anar a bastants d’europeus i ha guanyat molts de campionats d’Espanya. Transmet molt, expressa molt quan surt a la moqueta.
Francina, has estat medalla de bronze a Luxemburg amb la pilota. Per què ara estàs preparant un muntatge amb cinta i corda? Com es decideix l’instrument que s’ha d’utilitzar? Quins són els vostres instruments preferits?
Francina: L’aparell que s’utilitza ho elegeix la federació de gimnàstica i cada any canvien. Un dels meus aparell preferits és la corda perquè ja duc molt d’anys fent-la i li he agafat molta confiança. Estic bastant còmoda utilitzant-la.
Llucia: L'aparell que més m’agrada és la pilota, perquè és un aparell molt fàcil de dur i té un significat per a mi, ja que va ésser el primer que vaig utilitzar quan vaig canviar de gimnàs.
Es pot dir que rebeu una educació completa: els matins exercitau la intel·ligència i els horabaixes el cos. Però un entrenament tan intens no té el perill de provocar lesions? N’heu sofert mai cap d’important?
Francina: Sí que hi ha perill i per això és important, abans de començar a entrenar, encalentir bé i preparar tots els músculs per a evitar lesions. No m’he lesionat mai.
Llucia : Sí, hi ha perill. Si fas un salt malament i poses el peu malament pot provocar un esquinç. No he tingut cap lesió per la gimnàstica.
Qui crea les coreografies? De quina manera les coneixeu vosaltres?
Llucia i Francina: Les coreografies les creen les entrenadores. Les creen amb nosaltres davant i nosaltres podem intervenir en alguns aspectes. Solen dur algunes parts del muntatge pensades i les representen davant de nosaltres per tal que muntar-lo sigui més fàcil i ràpid.
Segurament alguns moviments més importants tenen nom propi. Ens podríeu dir alguns, començant pels que tenen una execució més senzilla?
Francina: Per exemple, la gambada (al ballet es diu grand jete) consisteix a botar formant un espagat a l’aire. Te un valor de 0’3 punts. Aquest el sé fer, però hi ha elements que tenen més dificultat i són més difícils d’executar. Per exemple, el gir dorsal.
Llucia: Per exemple un que consisteix en agafar-te la cama a darrere amb la mà contrària del peu. Té un valor de 0´3 punts. Aquest el sé fer, però n’hi ha de molts de tipus, de diferent dificultat i puntuació. És molt difícil saber fer-los tots.
Com es decideix la música que s’utilitzarà? Quina us va millor?
Llucia i Francina: La música la decideixen les entrenadores, pensant en la gimnasta i en el tipus de música que li queda millor.
Francina: Segons l’aparell i el mallot em va millor una música o l’altra. Al conjunt de l’any passat vàrem fer la música de “Flashdance (What a Feeling)”
Llucia: Jo amb el conjunt amb qui treball ara he fet la música d' “ In my mind” i la de “Light it up”. Crec que la música que em va millor és la música pop.
Durant quin temps assajau una mateixa coreografia abans de portar-la a un campionat?
Francina: Normalment assajam la mateixa coreografia durant tota una temporada. Les temporades duren sis mesos.
Llucia : Una temporada, és a dir, entre quatre i sis mesos.
Heu sentit mai pànic escènic abans de sortir a la moqueta? Com us ajuden a controlar el nervis?
Francina: No, però sempre estàs un poc nerviosa pensant si ho faràs bé. Sobre tot ens ajuden a controlar els nervis les entrenadores. Ens recorden que hem treballat molt i que podrem fer-ho.
Llucia: No, però sents molts de nirvis per com et sortirà, si bé o malament. En conjunt ens ajudam nosaltres mateixes, però en individual aporten molt les entrenadores, les seves paraules d’ànim.
Com es decideix el mallot i les malles que portareu? I el pentinat i el maquillatge? Quan se’n comença a parlar de tot això?
Francina i Llucia: Les entrenadores envien la música a una empresa i aquesta dissenya el mallot basant-se en la música. De vegades són les entrenadores les que dissenyen el mallot. El pentinat i el maquillatge sempre són iguals: un monyo ben fet (amb gomina i laca) i el maquillatge és bastant senzill: rimmel, coloret, pintallavis i un poc d'ombra d’ulls.
Quin temps necessitau per a vestir-vos, pentinar-vos i maquillar-vos?
Francina: Jo necessit una hora per a preparar-me. És el temps que també acostumen a emprar les meves companyes.
Llucia: Jo necessit 30 o 45 minuts.
Vos heu de sotmetre a algun tipus de control de pes? Vos imposen un tipus d’alimentació determinada?
Llucia i Francina: En el cas del nostre club no, però les gimnastes de la selecció espanyola han de dur una dieta molt saludable i equilibrada. Ens recomanen menjar saludable i no menjar molts de greixos.
Ja per acabar, vos voldríem demanar que imagineu que sou a una classe. El professor no atura de parlar i explicar la lliçó. De sobte, us sorpreneu a vosaltres mateixes somiant despertes. Quin és el contingut del vostre somni?:
Per saber tot això, els ho hem hagut de demanar, ja que elles no acostumen a parlar-ne. Totes dues, a més d’estudiar, entrenen dur, senzillament perquè els agrada la gimnàstica rítmica i se senten bé fent acrobàcies que poca gent podria fer. I també perquè ho han de fer per a guanyar el proper campionat, a l’estiu.
Llucia: Jo vaig començar a practicar gimnàstica amb quatre anys, perquè ma mare em va dur al pavelló de Llucmajor i em varen posar al nivell més bàsic, que era escoleta, i d’aquí he anat pujant fins a ara. El meu gimnàs en aquests moments és Gimnàstica Consell.
Francina: A mi, ma mare em va donar per triar, als cinc anys, quina activitat extraescolar volia fer i em va cridar l’atenció la gimnàstica rítmica. Vaig començar al pavelló d’Algaida i actualment estic entrenant a Gimnàstica Consell.
Quantes hores entrenau a la setmana? Si continuéssiu al món de la gimnàstica, augmentaria el nombre d’hores?
Llucia i Francina: Entrenam 14 hores setmanals: tres hores, dos dies, i quatre hores, dos dies. El nombre d’hores seguiria essent el mateix. Només canviaria si passéssim a ésser professionals.
Què vos agrada més entrenar en equip o fer-ho totes soles?
Llucia: M’agrada més entrenar en equip, perquè comparteixes tot amb tot amb tots els membres. Per exemple, ens hem d’esforçar més a superar les dificultats individuals per a adaptar-nos a la resta de membres.
Francina: Segons, de vegades m’agrada més fer individual, perquè tu tens el control de tota la situació i és més fàcil adaptar-se als canvis. Però també m’agrada fer conjunt perquè ho comparteixes tot amb tots els membres de l’equip; si surt bé, tots estem contents i, en canvi, si surt malament, ens ajudem a superar-ho.
A quina edat vàreu començar a entrenar? I a destacar, quan vàreu començar? Ha estat important el gimnàs a on entrenau?
Llucia: Vaig començar a entrenar amb 4 anys a Llucmajor i a destacar als dotze anys quan vaig quedar primera de Mallorca amb el conjunt. I sí que ha estat important el gimnàs perquè les entrenadores et donen un suport que, per exemple, si hagués estat a Llucmajor no me l’haguessin donat. També destac el treball en equip. A Llucmajor no hagués estat el mateix perquè les monitores no arriben a fer d’entrenadores, no em tenien tant en compte. A Consell he notat un canvi en tot, les entrenadores sempre m’han dit que no he passat per coses fàcils i que he millorat molt en tots els aspectes.
Francina: Vaig començar a entrenar amb 5 anys. Vaig començar a destacar amb 8 anys, vaig quedar campiona de Mallorca i de Balears i a partir d’aquí he anat pujant de nivell fins a la categoria que estic ara. Sí, ha estat important el gimnàs i sobretot és important per les entrenadores, ja que sempre m’han ajudat amb el que necessités.
Quants campionats heu guanyat? Què sentiu quan pujau al podi?
Llucia : He guanyat 7 campionats i sent satisfacció, perquè tot el treball ha estat mostrat i tots els mesos que duus entrenant han servit per alguna cosa. Fa 3 setmanes vaig quedar primera de Balears a la categoria cadet base i per aquest motiu l’ajuntament de Llucmajor m’ha donat un premi com a esportista destacada 2020-2021. Pens en més coses: les entrenadores tenen molt a veure amb el treball que estam fent i fins que no ens surt bé no deixen d’insistir.
Francina: He guanyat diversos campionats de Mallorca i de Balears en diferents categories i també vaig participar a un campionat internacional a Luxemburg i vaig queda tercera. Em sent molt bé perquè he aconseguit mostrar tota la feina que he fet bé i em sent molt satisfeta i orgullosa.
Quan el campionat exigeix viatjar a la península o a l’estranger, com s’organitzen els dies? I les nits?
Francina i Llucia: Les entrenadores s’encarreguen de planificar el que farem i on ens allotjarem. Normalment passam el dia al pavelló. El dia abans de competir (abans del COVID) es feien uns assaigs generals on practicàvem el muntatge a la pista de competició i a la nit estam a un hotel.
Quin és el vostre objectiu? Què voleu arribar a aconseguir a la gimnàstica?
Francina: El meu objectiu és aconseguir una de les primeres places en un campionat nacional.
Llucia: El meu objectiu és quedar de les primeres en algun campionat nacional.
Què han aconseguit les gimnastes que admirau?
Francina: Les gimnastes que admir han aconseguit competir a europeus, mundials i fins i tot, algunes han aconseguit arribar a les olimpíades. Per exemple m’agrada molt n’Alina Harnasko, que és una gimnasta bielorussa; té unes condicions increïbles i transmet molt.
Llucia: Jo admir molt na Teresa Gorospe, component de la selecció espanyola i ella ha aconseguit anar a bastants d’europeus i ha guanyat molts de campionats d’Espanya. Transmet molt, expressa molt quan surt a la moqueta.
Francina, has estat medalla de bronze a Luxemburg amb la pilota. Per què ara estàs preparant un muntatge amb cinta i corda? Com es decideix l’instrument que s’ha d’utilitzar? Quins són els vostres instruments preferits?
Francina: L’aparell que s’utilitza ho elegeix la federació de gimnàstica i cada any canvien. Un dels meus aparell preferits és la corda perquè ja duc molt d’anys fent-la i li he agafat molta confiança. Estic bastant còmoda utilitzant-la.
Llucia: L'aparell que més m’agrada és la pilota, perquè és un aparell molt fàcil de dur i té un significat per a mi, ja que va ésser el primer que vaig utilitzar quan vaig canviar de gimnàs.
Es pot dir que rebeu una educació completa: els matins exercitau la intel·ligència i els horabaixes el cos. Però un entrenament tan intens no té el perill de provocar lesions? N’heu sofert mai cap d’important?
Francina: Sí que hi ha perill i per això és important, abans de començar a entrenar, encalentir bé i preparar tots els músculs per a evitar lesions. No m’he lesionat mai.
Llucia : Sí, hi ha perill. Si fas un salt malament i poses el peu malament pot provocar un esquinç. No he tingut cap lesió per la gimnàstica.
Qui crea les coreografies? De quina manera les coneixeu vosaltres?
Llucia i Francina: Les coreografies les creen les entrenadores. Les creen amb nosaltres davant i nosaltres podem intervenir en alguns aspectes. Solen dur algunes parts del muntatge pensades i les representen davant de nosaltres per tal que muntar-lo sigui més fàcil i ràpid.
Francina: Per exemple, la gambada (al ballet es diu grand jete) consisteix a botar formant un espagat a l’aire. Te un valor de 0’3 punts. Aquest el sé fer, però hi ha elements que tenen més dificultat i són més difícils d’executar. Per exemple, el gir dorsal.
Llucia: Per exemple un que consisteix en agafar-te la cama a darrere amb la mà contrària del peu. Té un valor de 0´3 punts. Aquest el sé fer, però n’hi ha de molts de tipus, de diferent dificultat i puntuació. És molt difícil saber fer-los tots.
Com es decideix la música que s’utilitzarà? Quina us va millor?
Llucia i Francina: La música la decideixen les entrenadores, pensant en la gimnasta i en el tipus de música que li queda millor.
Francina: Segons l’aparell i el mallot em va millor una música o l’altra. Al conjunt de l’any passat vàrem fer la música de “Flashdance (What a Feeling)”
Llucia: Jo amb el conjunt amb qui treball ara he fet la música d' “ In my mind” i la de “Light it up”. Crec que la música que em va millor és la música pop.
Durant quin temps assajau una mateixa coreografia abans de portar-la a un campionat?
Francina: Normalment assajam la mateixa coreografia durant tota una temporada. Les temporades duren sis mesos.
Llucia : Una temporada, és a dir, entre quatre i sis mesos.
Heu sentit mai pànic escènic abans de sortir a la moqueta? Com us ajuden a controlar el nervis?
Francina: No, però sempre estàs un poc nerviosa pensant si ho faràs bé. Sobre tot ens ajuden a controlar els nervis les entrenadores. Ens recorden que hem treballat molt i que podrem fer-ho.
Llucia: No, però sents molts de nirvis per com et sortirà, si bé o malament. En conjunt ens ajudam nosaltres mateixes, però en individual aporten molt les entrenadores, les seves paraules d’ànim.
Com es decideix el mallot i les malles que portareu? I el pentinat i el maquillatge? Quan se’n comença a parlar de tot això?
Francina i Llucia: Les entrenadores envien la música a una empresa i aquesta dissenya el mallot basant-se en la música. De vegades són les entrenadores les que dissenyen el mallot. El pentinat i el maquillatge sempre són iguals: un monyo ben fet (amb gomina i laca) i el maquillatge és bastant senzill: rimmel, coloret, pintallavis i un poc d'ombra d’ulls.
Francina: Jo necessit una hora per a preparar-me. És el temps que també acostumen a emprar les meves companyes.
Llucia: Jo necessit 30 o 45 minuts.
Vos heu de sotmetre a algun tipus de control de pes? Vos imposen un tipus d’alimentació determinada?
Llucia i Francina: En el cas del nostre club no, però les gimnastes de la selecció espanyola han de dur una dieta molt saludable i equilibrada. Ens recomanen menjar saludable i no menjar molts de greixos.
Ja per acabar, vos voldríem demanar que imagineu que sou a una classe. El professor no atura de parlar i explicar la lliçó. De sobte, us sorpreneu a vosaltres mateixes somiant despertes. Quin és el contingut del vostre somni?:
a. L’entrenadora està dient-vos que podeu anar als jocs olímpics.
b. Acabau de realitzar de manera perfecta un gest que feia setmanes que entrenàveu.
c. El professor ha perdut la veu. Per tant, no pot seguir explicant.
Francina: L'opció a, perquè jo crec que, al final, anar a uns jocs olímpics és el somni de qualsevol esportista, no només en la gimnàstica.
Llucia: L'opció a, perquè és el somni de qualsevol gimnasta. No tothom ho pot aconseguir.
Desitjam que na Francina i na Llucia segueixin així per a poder aconseguir el que elles dues vulguin. Perquè amb esforç i temps tot s'aconsegueix, res no és impossible.
b. Acabau de realitzar de manera perfecta un gest que feia setmanes que entrenàveu.
c. El professor ha perdut la veu. Per tant, no pot seguir explicant.
Francina: L'opció a, perquè jo crec que, al final, anar a uns jocs olímpics és el somni de qualsevol esportista, no només en la gimnàstica.
Llucia: L'opció a, perquè és el somni de qualsevol gimnasta. No tothom ho pot aconseguir.
Desitjam que na Francina i na Llucia segueixin així per a poder aconseguir el que elles dues vulguin. Perquè amb esforç i temps tot s'aconsegueix, res no és impossible.
Entrevista feta per Tomeu Nicolau Ballester (alumne de 3r ESO E)
