Entrevista a na Maria Nieto, l'arxivera de Llucmajor

Na Maria Nieto, és l’arxivera de Llucmajor. La vàrem conèixer quan, durant el mes de novembre, vàrem fer una visita a l’arxiu municipal.
Aquell dia ens va explicar i mostrar quins documents es poden trobar a un arxiu, els problemes per a la seva conservació i per a què serveix el patrimoni documental del nostre municipi.

Avui li farem una sèrie de preguntes per conèixer un poc millor la seva feina.


Quants d’anys fa que fas feina com arxivera?

Aquí a Llucmajor fa poc temps, només fa 8 mesos però tenc experiència a altres arxius on hi he fet feina durant 4 anys.


Què vares estudiar i per què?

Vaig estudiar Història de l’Art. Des de ben petita, ja a l’escola, m’agradava la Història i a l’institut em va encantar la Història de l’Art. Tenia molt clar que aquesta era la meva vocació.
Després d’estudiar Història de l’Art tenia diferents sortides professionals i per diferents circumstàncies em vaig especialitzar en els arxius. Però també he fet feina a un museu i a una biblioteca. Totes són feines que tenen relació amb el patrimoni i amb la gestió de la memòria col·lectiva. Ha estat una manera de fer de la meva afició la meva professió.


Per què vares decidir venir a treballar a l’arxiu de Llucmajor?

Bé, no ho vaig decidir directament jo perquè un arxiu municipal forma part de l'administració pública. L’administració fa una convocatòria de feina i t’hi has de presentar. Has de fer uns exàmens i també has de presentar la teva experiència professional i acadèmica.
En el moment que va sortir la convocatòria de Llucmajor estava fent feina a l’arxiu d’Andratx i em quedava un poc enfora i, a més, tenia ganes de fer alguna cosa per l’arxiu del meu poble i m’hi vaig presentar . Vaig quedar la primera i al cap d’un any em varen cridar per fer feina aquí.


En quins formats podem trobar els documents a l’arxiu?

A l’arxiu trobam documents en molts suports. El principal és el paper, perquè des de la seva invenció és el suport més barat. Però, com vàreu poder veure també en tenim en pergamí i en molts altres suports: tela, sonors, fotogràfics, electrònics… A un arxiu no hi ha només paper.

Quines coses poden causar desperfectes en els documents?

Poden causar desperfectes factors biològics, factors ambientals, factors químics, la mà de l'home (robatoris, vandalismes) i també catàstrofes naturals o incendis.
Els documents en paper són molt fràgils però ara amb l’administració electrònica, és a dir, la documentació que es produeix digitalment, encara és més fràgil perquè no tenim experiència en saber com preservar aquests documents. S’estableixen unes mesures de preservació per evitar que aquests documents es perdin, però segurament algun d’ells es perdrà.


Quin és el pitjor enemic dels documents?

L’enemic més habitual d’un arxiu són els peixets de plata, però si tens la mala sort de tenir un atac de rosegadors (ratolins i rates) fan molt de mal.


Què pot passar si es perd un document?

Quan es perd un document deixa d’estar a l’abast de tota la ciutadania i també deixa de ser font primària per a l'estudi d’una determinada temàtica per part d’un investigador. Però, de vegades, un document que penses que ha desaparegut simplement està perdut. El que ha passat és que s’ha consultat i a l'hora de tornar-lo a la seva capsa es torna una capsa equivocada i és molt difícil localitzar-lo entre totes les capses i documents que hi ha a l’arxiu.


Quines tècniques utilitzes per restaurar documents que s’han fet malbé?

Jo no soc restauradora de documents, això és una professió diferent. Els arxivers ens encarregam de gestionar, de classificar i de descriure i d’establir les pautes de conservació preventives, és a dir, intentar que no es degradin els documents.

Si els documents ja s’han degradat ens hem de de posar en contacte amb un professional que els intenta  tornar a l’estat previ a la degradació.

Quants de documents hi ha a l’arxiu?

Ui, no ho he comptabilitzat mai, n'hi ha moltíssims! Als arxius no parlam del nombre de documents, parlam de metres lineals, mesuram linealment quantes capses hi ha una devora l’altra. En aquest dipòsit de l'arxiu del Claustre tenim 600 capses i a l’altre dipòsit hi ha comptabilitzades 10.000 capses. Pensau que a dins cada capsa hi ha molts documents.


Quin és el document més antic que hi ha a l’arxiu?

El document més antic documentat, fins ara, es un pergamí de l'any 1303. Jo sospit que hi ha algun document més antic, però encara no ho he pogut provar.


Quin és el document al qual li tens més estima?

És molt difícil elegir un únic document. L’arxiu de Llucmajor és molt ric per molts de motius. Un d’ells és el volum, hi ha molts de documents i no sempre s’han tractat de la manera com s’haurien d’haver tractat. Per tant encara, a hores d’ara, descobrim nous documents.
Un dels documents que vaig trobar va ser el discurs que els Reis Màgics d’Orient varen fer quan jo era petita. Aquest document, per ventura, no té molt valor documental però sí que té valor emocional, ja que forma part de la vida del poble i tots, de petits, hem anat a escoltar al rei Baltasar a Plaça el dia dels Reis.

Se sent molta responsabilitat per haver de cuidar dels documents del poble?

Sí, aquesta crec és la pitjor part de la meva feina. Si et prens la teva professió seriosament, com toca ser, sí que et sents molt responsable, perquè si han arribat documents de fa tants de segles a l’arxiu jo vull  que puguin estar sempre a l’abast del poble i no perdre part de la història.


Qui pot accedir als arxius?

Abans la legislació no era la mateixa i als arxius històrics necessitaves un carnet d’investigador, però avui en dia, per llei, qualsevol ciutadà que tengui un interès legítim pot accedir a l’arxiu.



Per tant ja ho sabeu, si necessitau consultar algun document municipal podeu anar a l’arxiu i trobareu na Maria que segur us ajudarà en tot el que pugui. Moltes gràcies!