El documental La Víctor és una coproducció de Minoria absoluta amb TV3 que es va dur a terme l’any 2016. Comprèn 52 minuts de durada i compta amb un equip nombrós i variat de col·laboradores i col·laboradors.
A La Víctor coneixem de prop Caterina Albert i Paradís, una de les autores més importants de la literatura catalana (de tan a prop que és quasi com si poguéssim arribar a parlar amb ella!).
Amb 52 minuts recorrem la seva biografia i descobrim com va convertir-se en una icona com a escriptora i com a dona, des d’un punt de vista un tant especial. Visualitzant el documental se’ns convida a fer-nos partícips d'un projecte que té com a proposta final la interpretació del personatge de Víctor Català. Una actriu accepta el repte, però li caldrà una introspecció exhaustiva en la vida d’aquesta referent femenina per a poder ficar-se dins del paper i fer-se seu el personatge. Acompanyarem l’actriu en aquest procés i es compartirà amb nosaltres la seva evolució. D’aquesta manera, entendrem a la perfecció des de zero qui era Caterina, “la Víctor”.
Aniran construint el personatge un col·lectiu de dones, totes lingüistes, filòlogues, escriptores, que, aportant i aprofundint cada una en diferents aspectes de la vida i de la personalitat de Caterina Albert, aconseguiran una Víctor en tota regla.
Elles ens contaran que va néixer a l’Escala el 1869, que era la gran de quatre germans i que durant la seva infantesa l’encisaven dues grans passions: la pintura i l’escriptura. Fou pràcticament autodidacta i sempre comptà amb el suport del seu pare. Versos rere versos fins que arriba a escriure La Infanticida, el seu primer monòleg amb què, tota valenta, s'estrena als Jocs Florals. L’obra suposa un gran èxit i la fa guanyar, però provoca un gran escàndol quan es descobreix que l’havia escrit una dona. No obstant això, no accepta modificar l’obra per a què sigui representada (i és que ella... no entenia de limitacions!).
Se’ns explica també com, arran de la mort de la seva àvia, casualment se li presenta una gran oportunitat: Carcassó obrirà les portes a Caterina Albert al món de l’edició i facilitarà la publicació del seu primer llibre. Serà aquí quan, escalivada, decidirà començar a signar amb el pseudònim de Víctor Català, un personatge d’una obra que mai ja no acabarà.
Vendran després Solitud, un relat sobre la complexitat del desig femení, i Un film, la seva darrera novel·la que captivarà el públic per la seva estilística inesperada.
La relació que estableix amb Joan Maragall per via epistolar serà crucial. Una relació d’admiració i ensenyament mutus que es refredarà amb la confessió de Víctor com a Caterina (vertadera autora).
Caterina Albert és una dona de caràcter fort. Busca alternatives, però mai no deixa d’escriure a la seva. És una antinormativa de cap a peus, que no renuncia a tractar les temàtiques que li interessen, i tampoc no se sotmet a cap tipus de reglamentació ortogràfica (és l’equivalent a Mossèn Alcover en aquests termes, i aquesta falta de depuració en la seva escriptura forma part del seu objectiu de visibilitzar la brutícia de la societat, a més de ser partidària de conservar la riquesa lingüística).
I és que el posicionament de la novel·lista no va ser gens fàcil, va anar a contracorrent de tot. Va escriure essent dona, i a més sobre qüestions que no pertocaven a la incumbència femenina de la seva època. Va rebre crítiques i va ser rebutjada. Es va haver d’amagar. Va haver de renunciar a ser lliurement, a gaudir del reconeixement que mereixia i va haver de suportar no ser tractada amb igualtat. Però va mantenir-se fidel. I, sense adonar-se’n, es va convertir en una pionera. Va lluitar per la seva vocació i ens va fer camí a totes les que veníem al darrere. Rompre amb tot l’establert la col·loca com a modernista íntegra i fa que la considerem representant del moviment per excel·lència.
Recoman totalment la visualització d’aquest documental. La idea que una actriu suposi un llenç en blanc per a materialitzar un identitat tan simbòlica és original, extraordinària i molt encertada. És una estratègia brillant per a mostrar directament al públic què en sabem de Caterina Albert (i d’ella com a Víctor Català). La seva màgia, la saviesa i l’entusiasme de les enteses i la magnífica història que desitgen treure a la llum, aconseguiran, no només donar a conèixer aquesta figura, sinó obtenir-ne la seva essència.
Maria García Alburquerque (2n Batx A)
