Els alumnes d'Arts Escèniques de 2n de Batxillerat reciten dos poemes de dos autors molt reconeguts de la nostra illa, Miquel Àngel Riera (Manacor) i Damià Huguet (Campos), i dels quals enguany es commemora el 25è aniversari de la seva mort.
Mai donis per finit, de Miquel Àngel Riera
Mai donis per finit el temps de seduir-me
allò que obtens de mi, que no et conformi mai,
sempre hi ha un més enllà, una fita més alta
cap a la qual segur ens plaurà gravitar.
Tu me fas engrandir les ànsies de misteri
m'agrada amb tu, sentir-me perdut dins la mar gran,
m'atreu anar sens rumb, aquest no tocar en terra
del qual ara ja en deim Miquelangelejar.
Defineix davant meu els signes del teu codi,
desdibuixa'm confon-me amb tant de tuejar,
apropa't fins al punt on et perdi de vista,
si em veus empal·lidir és perquè em dones fam.
Amor, de Damià Huguet
La vida és una pedra convertida en home.
Un home és com un munt de pols. Un sementer esvaït. Un fum glaçat.
Jo som un munt de pols banyat de mar i de garrigues.
Cada paraula meva és una pedra
llançada en viu contra el silenci dels homes.
I, avui que encara és capaç de tornar a ploure
com demà serà definitivament dijous,
escric pensant en mi perquè tenc necessitat de viure.
No som un jove que duu les ombres mortes.
No vaig enlloc perquè aquí m’estira.
Duc dins els ulls això que dic,
i és de tant d’estimar-vos a tots vosaltres.
