🌟Finalista 2n Cicle: Maria García Alburquerque de 4t ESO D
DISTRETS
Distrets.
Distrets pensant en com fer-ho per no perdre el ritme de les classes, en
com no deixar de ballar, d’entrenar, de treballar, fent classes de violí
online, cercant maneres per no baixar el llistó, tenint sempre present el famós
“ser productius”.
Tenim el cap emboirat.
I distrets, oblidam.
Oblidam a aquells que no s’han tancat, que són presoners; als qui dins
casa, no tenen la sort de trobar-s’hi bé; als qui de veritat s’ho estan passant
malament. A aquella persona que no té el problema des d’avui, que fa temps que
pateix i aguanta, i que dia 14 març, potser van donar-li la pitjor notícia que
podia esperar-se: haver de quedar-se a casa amb el monstre. Indefinidament.
Sense res a què agafar-se.
Que còmic, com algú pot sentir-se realment sol, sol de veritat, asfixiat,
quan tots ens sentim retinguts.
Ella té veïns, té família, però no dins casa, i avui no pot més, ja no
l’aguanta.
Ella es despulla i es fica a la banyera. Allà està sola, de moment. I és
quan decideix partir. Partir per sempre més, perquè aquí baix, tria no
viure-hi. O almenys així. Potser d’una altra manera sí que voldria, però no veu
una altra sortida, i tampoc s’hi veu amb forces. Es submergeix dins l’aigua, i
amb les darreres bombolles se’n va amb la seva banyera voladora.
Nota d’autora: No és un retret. Jo també tenc ganes de sortir i trepitjar
l’arena amb els peus descalços, de veure els meus avis, les meves amigues, i
també em preocupen les meves coses. Però no estic tan malament, n’hi ha que
estan pitjor. Està bé recordar-ho de tant en tant, i si es pot, ajudar.
