🌟Guanyadora 1r Cicle: Francina Suñer Móra de 2n ESO B
LA HISTÒRIA DE LA BANYERA VOLADORA
Hola! El meu nom és Laia i aquesta és la meva història. Ja de
petita m’agradava molt nedar, mai sortia de la banyera. No tenia habitació i
per això dormia allà. Mon pare i ma mare mai es varen dur bé; la mare sempre
estava cansada i plena de cops i el pare quasi mai el veia, i quan el veia
m’enviava directe a la banyera un altre pic. No anava a l'escola ja que no
sortia de ca meva, mon pare no hem deixava ni mirar per la finestra, així que
tota la meva vida la vaig passar a una banyera.
Però, un dia, vaig trobar una finestreta, amagada davall
de la banyera. Aquell vespre, la mare estava més cansada i dèbil que mai, va
venir a la banyera i em va dir:
-Filla, has trobat ja la finestra...?
-Sí- li vaig respondre.
-Demà dematí vull que quan jo t’aixequi agafis el teu peluix i
te'n vagis d’aquí per la finestra -Però, i tu què faràs? No et vull
deixar sola.
En aquell moment la mare em va donar el collar que duia
al coll, era un penjoll d’una copinya. -Aquí el tens, ara es teu, guarda'l bé i
recordem. Bona nit, amor meu, t’estimo.
-Jo també t’estimo, mare.
Les llàgrimes caigueren per la meva cara i la de la mare,
mentre m’abraçava, la mare em donà una motxilla amb els doblers que havia
estalviat des de petita, una fotografia de nosaltres dues i una carta.
-Bona nit fillona meva.
-Bona nit ma mare. Aquell vespre, pràcticament, no vaig dormir
Al dematí la mare va venir a aixecar-me i em va fer un petó. Vaig sortir per la
finestra, que donava a unes teulades on vaig haver d'anar alerta per no caure.
Vaig sentir com el pare va arribar i va trobar a la mare
asseguda al terra del bany, a devora la banyera; el pare aquell dia estava més
enfadat que de costum i anava amb el seu revòlver a la mà. Quan va veure que jo
no hi era va esclatar en ràbia i vaig sentir un dispar. Vaig esclatar en
llàgrimes mentre corria per les teulades per poder escapar d’ell.
Després de molts dies escapant vaig acabar davant una finestra,
tenia gana i estava esgotada, en aquell moment un nin que semblava que
tengués la meva edat (8 anys) va obrir la finestra, em vaig espantar, però ell
em va preguntar què feia allà, jo li vaig explicar que havia marxat de casa; li
vaig dir que tenia gana perquè no havia menjat res en tres dies; em va convidar
a passar, vaig passar i era una habitació de color blau amb una cosa estranya
al mig.
-Allò és un llit, tu no en tens?
-Què és un llit? Jo sempre he viscut a una banyera.
-Un llit és el que s'empra per dormir.
-Aaaah, no n’havia vist mai de tan a prop, sempre n’havia
sentit xerrar, però mai n’havia vist un de real!
El nin es va sorprendre.
-En tot cas, el meu nom és Marc, encantat de conèixer-te!
-El meu nom és Laia, per què no t’aixeques de la cadira?- Vaig
mirar la cadira vermella sobre la que estava- Se que deu ser molt còmode, la
cadira, però també has de caminar.
-No puc caminar, les meves cames no funcionen.
-Quina pena, em sap greu.
-No passis pena, és de naixement… Vols sopar amb jo?
-Sopar?- Vaig dir entusiasmada- Mai havia sopat!! Mon pare em
deia que jo no podia sopar perquè era una nina inútil, que només podien sopar
els adults i els nins.
-Doncs avui soparàs per primer pic!-
-Gràcies Marc! Per cert, vols ser el meu amic? És que no
n’he tingut mai.
-És clar que sí! Apa, anem a sopar.
En Marc va obrir la porta i vaig veure als seus pares i li vaig dir
que millor no els mirés, ell em va demanar per què i jo li vaig respondre que
jo mai mirava de cara al meu pare, perquè sinó em feia un tall a l’esquena i li
vaig mostrar diverses cicatrius a la meva esquena, ell em va dir que aquí podia
estar tranquil·la, que allà no feien aquest tipus de coses. Vaig passar amb el
cap baix, en Marc va demanar als seus pares si podia sopar amb ells i si podia
dormir amb ells també, els va explicar tot el que jo li havia contat i es varen
mostrar molt amables amb jo cosa que trobava estranya ja que mai ho havia
experimentat, em vaig sentir bé, còmoda i em varen acollir com un altre membre
de la família.
Quan acabarem de sopar vaig demanar si tenien una banyera, me la varen
mostrar, vaig donar les bones nits i em vaig colgar. Els seus pares em varen
dir que podia anar a dormir amb en Marc, que m'havien preparat un llit al seu
costat, jo , entusiasmada, amb llàgrimes als ulls vaig anar a la seva
habitació, vaig donar una forta abraçada als pares d’en Marc, la seva mare em
va fer un petó i em va colgar al llit; he d'admetre que és una de les millors
sensacions del món, aquell dia em vaig quedar profundament dormida, envoltada
per una manta que em mantenia en calor i un matalàs que era tan fluix i còmode
que pareixia un núvol. Aquell vespre em vaig dormir ràpidament, ja que no
sentia al pare cridar a la mare.
Al dia següent em vaig aixecar com si fos una persona nova, en Marc em va
explicar que ell anava a l’escola i que allà hi havia molts d’altres nins com
nosaltres, em va dir que hi aniria amb ell. Molt emocionada, vaig agafar la
maleta que m’havia donat la mare; en Marc i jo anàrem cap a la cuina on ens
varen donar el “berenar de l’escola” i “la menjada més important del dia” com
deien ells. Després, ens varen acompanyar a l’escola amb el seu cotxe, pel que
veig, era una cosa amb rodes que et duia allà on tu li deies, i ens varen
deixar a l’entrada. No em varen matricular ni res, simplement com els seus
pares no podien encarregar-se de jo el dematí varen demanar al director si
podia estar present a la classe aquell dia.
Allà els nins aprenien moltes coses com, les “cèl·lules”, la “biodiversitat
marina” i a “dividir fraccions”. Tothom era molt amable i simpàtic i el temps
del ”pati” ens deixaven sortir de la classe per berenar; el meu berenar era una
espècie de pa quadrat amb una cosa que pareixia merda al mig, en Marc em va
explicar que era “nutella” una cosa feta de “xocolata” molt bona; quan ho
vaig provar va ser com un paradís:
-Mai m'havien donat a tastar això! Està boníssim!! Moltes
gràcies, Marc.
-Només faltaria, som amics no?
Quan acabaren les classes tornarem a casa i jugarem tot l’horabaixa, en
Marc em va ensenyar moltes històries diferents com la d’en “Pinotxo” i em va
ensenyar molts jocs com, el tangram, les cartes espanyoles i “l’oca”.
Després d’això ens dutxarem, consta en mantenir la teva “higiene personal”
rentant-te amb sabó i aigua. Em vaig quedar tan a gust després d’aquell bany!
Aquell dia soparem de macarrons, és pasta bullida amb una salsa de tomàquet i
carn picada, estava boníssim, la mare del Marc cuinava molt bé, m’agradava molt
el seu menjar.
Aquell vespre vaig anar a dormir tranquil·la, com la nit abans.
Em vaig aixecar radiant com el dia passat però quan vaig arribar a la cuina
per berenar em vaig trobar als pares d'en Marc fermats amb cordes a les mans i
peus i amb la boca tapada amb una tela que no els deixava xerrar, al davant un
home amb un revòlver, igual al que van assassinar la mare, els estava apuntant,
era el meu pare! Es veu que m’havia trobat.
-No!- Vaig cridar- No els facis mal pare, a jo però a
ells no els facis mal- Va grunyir i em va tirar al terra, al seu costat perquè
els desfermés, els vaig desfermar i em varen dir que no ho fes però jo l'únic
que vaig dir va ser:
-Vosaltres sou les úniques persones, a part de la meva
mare, que m’heu tractat bé, us mereixeu viure, gràcies per fer-me sentir una persona…-
Després d’aquestes paraules el pare em va agafar del braç i arrossegant-me em
va dur a aquella furgoneta vella de 2a mà que tenia, pel que vaig sentir, fa
temps, em va tancar al maleter bruscament i va conduir fins a casa nostra, em
va agafar del maleter i em va arrossegar fins al costat de la meva banyera, per
sort havia agafat la carta de la mare i la tenia en la mà, em va golpejar
contra la banyera i vaig començar a sagnar, d’aquí deu minuts vendré, va dir
amb una veu ronca. En aquell moment vaig saber que seria el meu final, només
tenia forces per obrir la carta de la mare i llegir-la i la vaig decidir
llegir:
“Laia, sé que no has tingut una vida molt fàcil, jo
aquests darrers anys tampoc, des del moment que vaig començar a viure amb el
teu pare tot va anar a pitjor, només vaig tenir temps a ensenyar-te unes poques
coses, llegir i escriure, per sort et vaig poder ensenyar alguna cosa, aquella
finestreta l'havia estada cavant des del primer mes que vaig viure amb el teu
pare, per poder escapar, i un dels fruits dels seus abusos em va deixar
embarassada de tu, em volia obligar a avortar però jo volia poder tenir-te,
escapar amb tu, i ser felices les dues, però ell em va impedir tot tipus
d’intent d’escapada, per això et vaig donar la motxilla amb els meus diners
perquè tu poguessis escapar dels seus abusos, espero que hagis trobat una
família que et cuidi bé i t’estimi. Recorda que sempre t’he estimat i sempre
t’estimaré, fillona meva,
La teva mare.”
En aquell moment, d’una portada, el pare va entrar al bany, i va disparar.
Mentre em desengrava sentia i veia com la policia arribava a casa, segurament
gràcies a la família del Marc que degué cridar-la. Vaig morir recordant a la
mare, amb la seva carta a la mà, i a la única família que m’havia estimat de
veritat, la família del Marc.
Quan em vaig tornar a aixecar vaig veure com m’alçava sobre el cel,volant
dins la meva banyera. I això és la meva història, la història de la banyera
voladora.
