L'etern mecanoscrit (crònica teatral)

0

 



La companyia teatral La Impaciència, el 19 de desembre de 2022 al Claustre de Llucmajor, va interpretar L’etern mecanoscrit, una obra teatral basada en la novel·la de Manuel de Pedrolo,  Mecanoscrit del segon origen.

Carla Orell (4t ESO C), Llucmajor


La companyia va fer una adaptació teatral del llibre Mecanoscrit del segon origen, on interpretaven la història d’en Dídac i n'Alba, dos joves que varen sobreviure a un extermini extraterrestre.

L'obra conta com n’Alba i en Dídac, els únics supervivents del seu poble, varen seguir amb la seva vida i com a poc a poc s’anaren enamorant.

Aquesta història és un poc estranya, però a la vegada interessant, perquè n’Alba és major que en Dídac i això no impedeix que comencin a sentir coses l'un per l'altra. S'ha de dir però, que en Dídac, per tenir dotze anys, pareix un nin molt madur.



La posada en escena va ser molt original. L'escenografía estava basada en els llibres i, a més,  per recrear diferents espais utilitzaven un llibre molt gran que s’obria i es tancava com si fos un acordió. També va ser molt entretengut, ja que els actors feien participar el públic.



Quan va acabar l’obra, en Salvador Oliva, un dels actors i l'adaptador del text,  va explicar que “vàrem decidir transformar aquest llibre en teatre, perquè quan el vàrem llegir a l’institut, a principi dels anys 80, ens va sorprendre bastant, ja que aquest llibre era molt avançat per aquella època”.


En definitiva L’etern mecanoscrit és una obra molt entretinguda i amb un final inesperat, en la qual els dos actors intenten que no es faci avorrida, fent participar el públic i representant-la amb tocs de teatre còmic.




Potser t'agraden aquestes entrades

No hi ha comentaris