Si algú és conegut al nostre poble és en Pedro Antich Pons, en Pedro de La Sirena. Tothom relaciona en Pedro amb el ball mallorquí. Li he fet una entrevista perquè el conegueu una mica més. En Pedro Antich, és el meu padrí.
On vares néixer?
Vaig néixer a Llucmajor, al carrer Orient número 104 el dia 16 de novembre de 1943. Els meus pares eren en Francesc Antich Barceló i na Maria Pons Garau.
De què treballaven els teus pares?
El pare era garriguer d’una possessió que es diu Marola i la mare era mestressa de casa.
On anares a l’escola?
Al sis anys vaig començar a l’escola de les Monges de la Caritat de Llucmajor, on vaig aprendre a llegir i escriure. Després de la Primera Comunió i fins als onze anys, vaig anar al Col·legi de Sant Bonaventura de Llucmajor.
A què jugaves quan eres petit?
Jugàvem a futbol. També a la baldufa i a lladres i policies, a conillons i també a les bolles.
Quan vares començar a fer feina?
Quan tenia onze anys vaig deixar l’escola i vaig començar a fer feina a la botiga de roba de Ca’n Campins, que estava a la Plaça. Després vaig fer feina a un magatzem de materials de construcció que es deia Cas Socis, al carrer Major de Llucmajor. Als devuit anys vaig deixar la feina per anar al servei militar a Palma.
Què feies quan no anaves a fer feina?
Quan tenia tretze anys vaig començar a anar a classes de ball mallorquí amb Mestre Tomeu Bergas. El ball em va agradar molt i el vaig aprendre molt aviat. Per això vaig començar a fer classes als nins i nines del carrer Orient.
Què recordes del servei militar?
Varen ser dos anys bons. Jo tenia devuit anys i em vaig presentar voluntari per fer el servei militar al cos d’artilleria 23. La instrucció la vaig fer al Cap Enderrocat, on vaig estar tres mesos. Després em varen destinar al quarter de la Carretera de Valldemossa, allà el tinent em va oferir ser l’assistent d’un capità. Tenia un horari de les vuit del matí a les dues del migdia.
I en acabar el servei militar què vares fer?
Vaig proposar als meus pares obrir una fonda a la casa que teníem a s’Estanyol. Obrirem La Sirena l’any 1965, quan varen posar l’electricitat a S’Estanyol. Reformàrem la casa. A la planta baixa posàrem el bar-restaurant i a la primera planta, les habitacions per dormir. Al restaurant venia molta gent a dinar.
Quan et vares casar i quants de fills tens?
Vaig començar a festejar a na Maria Ferrer Torrens quan jo tenia 17 anys i ella en tenia 13. Ens vàrem casar el dia 17 de novembre de 1973 i tenim tres fills: en Xisco, na Maria i na Margalida. Tots tres tenen fills. En Xisco té dues nines, na Maria dos nins i na Margalida una nina i un nin.
A més de dur La Sirena, quins altres coses feies?
Vaig seguir amb el ball mallorquí. Els horabaixes feia classes de ball a la casa que teníem a Llucmajor i també a la Rectoria. També amb la meva dona anàvem cada vespre durant nou mesos a ballar a la sala de festes Bohío a S’Arenal. Com que no tenia carnet de cotxe, en Macià Estrany ens feia de taxista i ens acompanyava de Llucmajor a S’Arenal i després en tornava a casa amb un cotxe negre americà. Com que agradaven molt les nostres actuacions, vàrem anar a més sales de festa, com Capri de Peguera, Bocaccio de Palma i El Cortijo de Vista Verde a Can Pastilla. També dues vegades a la setmana anava a fer classe de ball mallorquí al Col·legi Jafuda Cesques de Palma.
Com que tot anava molt bé, vaig posar en marxa una agrupació folklòrica.
Quan va néixer i què fa l’agrupació folklòrica?
A l'any 1959 vaig posar en marxa una agrupació de ball mallorquí per ensenyar balls a la gent de Llucmajor i també participar a les festes patronals. L’agrupació va tenir tres noms diferents abans d’Aires des Pla Llucmajorer: Aires de Migjorn, Virgen del Carmen i Nostra senyora de gràcia.
Durant molts d’anys vàrem fer festivals de balls mallorquins a cas Coix i venia molta gent. L'any 1983 anàrem a un festival folklòric al Marroc i l'any 1995 anàrem a Alemanya a representar Espanya a un festival internacional. L’any 1984 vaig tenir la idea de fer una ofrena floral, acompanyada de ball mallorquí, a Santa Càndida i encara es fa cada any, el diumenge de Santa Càndida.
També vàrem anar dues vegades a Polònia i vàries vegades a les illes d’Eivissa i Formentera. Vàrem inaugurar el primer creuer que va venir a Mallorca i el primer vol amb gent de Rússia que vengué a les illes. Hem inaugurat diferents llocs com el supermercat Alcampo de Marratxí. Vàrem ballar molts de pics per al rei de Covadonga quan venia a la seva residència mallorquina i una vegada anàrem a actuar a una festa privada per a gent important, com Adolfo Suárez, la Infanta Margarita de Borbó i en Michael Douglas. També feim xerrades i actes culturals per donar a conèixer la cultura mallorquina.
L’any 2009 l’Ajuntament de Llucmajor em va donar S’Espigolera, que és la màxima distinció que dona l’Ajuntament a les persones d’importància.
Per què vares tancar La Sirena?
Els meus fills havien de començar a l’escola i a S’Estanyol no n'hi havia cap. Per això, decidírem anar a viure a Llucmajor i tancar La Sirena.
Obrírem S’Espigolera davant la placeta del Convent. A la planta baixa hi havia la cafeteria i al primer pis hi havia el menjador. Ho vàrem tenir obert fins que ens vàrem retirar. Després, durant 10 anys ho va dur el meu fill Xisco. Ara ho tenim llogat.
I ara, a què et dediques?
Encara faig classes de ball mallorquí una vegada a la setmana a un grupet de dones que m’ho varen demanar. També surt a passejar cada dia i estic amb la meva família.
Moltes gràcies per aquesta entrevista!
Francesc Xavier Amorós Antich (1r ADG21A)
