Luxúria
em passava que solia pensar-te.
molt sovint,
molt seguit.
gairebé de manera obsessiva.
eres el desig d’aniversari.
imaginava tot el que no era
tot el que no érem,
“encara”
- em repetia quan estava assolellada.
però una nit ho canvia tot,
prop del mar
on els blaus marins es confonen per la foscor
i no hi ha horitzó i
s'encén una espurna entre dues ànimes.
tensió emocional.
t’empeny.
neix una seguretat,
un impuls.
surt del ventre,
et sobresalta el pit.
durant una mil·lèsima de segon
et glaces
.
t’ho replanteges
t’ho qüestiones tot
i una mirada decideix per tu
i ja no hi ha volta enrere,
ja no
i augmenta la proximitat
qüestió de distància,
d’espai
s’unifica el desig
el persegueixes
al mateix temps que l’altre busca trobar-te.
i arriba l’incendi després de tants simulacres
i us tastau
i aquella por que mai et torni a veure com abans
es converteix en un objectiu:
no vull que em vegis mai més com abans.
Licor que vull beure
Univers que vull explorar
Xiuxiueig prop del coll
Unió que s’ha materialitzat
Renúncia a la raó
Incontinència, intensitat, inspiració,
Atracció, allau i expiració
i calma
com la badia a les sis del matí.
Maria Garcia Alburquerque (2n Batx A)
Guanyadora Poesia Ensenyament Postobligatori
XVIè Concurs Literari IES Llucmajor
Preciós poema!
ResponElimina