Guanyadora Narrativa Ensenyament Postobligatori: JÚLIA MALONDA FURIÓ (1r Batx B)

UNA DISPUTA SOBTADA

Es trobava relaxat amb els ulls tancats i de genolls dins una habitació. Hi havia un silenci perfecte que combinava amb la foscor de la nit. Només les tènues llums de les espelmes i una forta olor de carn tallada i sang corrompia l’ambient de serenitat. Ell es troba meditant, davant un pentagrama satànic envoltat de set cossos verges amb dos ciris al costat, tot formant un gran cercle.

Acabada la meditació, agafà un exemplar del llibre Necronomicon, antic i degradat pel temps, que tenia al costat i, sostenint fortament al seu pit el rosari que duia penjat al coll, feu una llarga lectura en veu alta d’un capítol.

Els ciris s’apagaren només acabar de llegir. De sobte va sentir una gana espantosa i torturadora, i a més va tenir una tibantor tan intensa a l’entrecuix que sentí dolor. Començaren a sonar milers de veus que li deien coses a cau d’orella desagradablement, amb un idioma desconegut i misteriós. A causa de la gana, el mal genital i la molèstia que eren les veus, s’enfadà bojament i començà a cridar fins que es va quedar sense veu. Llavors, una son terrible va dominar el seu cos, i es va adormir profundament.

Quan es va despertar ja no hi era dins l’habitació. No hi era enlloc, simplement dins un espai indefinit completament negre, sense cap mena de llum. Fins que set figures encaputxades es presentaren en cercle amb ell dintre. L’encaputxat que era just enfront d’ell digué:

-Ens presentem, jove. Som els set pecats capitals, i hem estat invocats per tu per alguna raó. Jo sóc Avarícia, i ells són Gola, Luxúria, Supèrbia, Peresa, Ira i Enveja. A canvi de l’ofrena que ens has donat, els set joves verges, et donarem el que ens demanis. Però abans deixa’m absorbir les set ànimes dels sacrificats.

Supèrbia, ofès, digué:- Avarícia, crec que jo hauria de rebre les seves ànimes, ja que sabeu perfectament que soc el més bell i intel·ligent de tots vosaltres, i això em dóna el dret de poder absorbir les millors ànimes que ens arribin.

-No! Estic fart que Supèrbia sempre sigui el més ben qualificat aquí. Jo, Enveja, també compte aquí. Sabeu què? Proposo que cadascun de nosaltres es quedi una de les ànimes.

-Si ho fem així, Enveja, et posarà gelós de l’ànima que tingui l’altre, amb tu no es pot repartir res -Digué Luxúria. -Proposo custodiar jo les ànimes, que fa molt de temps que no m’ofereixen ànimes joves, verges i innocents. Estic fart de cabres, porcs i altres animals sacrificats. Un grup de set adolescents és el que de debò necessito per subsistir.

- Subsistir és el que necessito jo, Luxúria. Fa molt que no menjava ànimes tendres, i no puc suportar aquesta gana moridora. Tu violes les ànimes i després les tires a l’infern sense cap pietat ni empatia, és millor que siguin devorades per mi per evitar el seu patiment Argumentà Gola.

- Ja n’hi ha prou!- Cridà Ira.- De debò parles d’empatia, Gola? Tu t’ho menges tot i no deixes res pels altres! Tots sou uns egoistes! De debò, no sou capaços de repartir unes ànimes entre germans que som? A més, és un set entre set, una ànima per cada un de nosaltres, no és tan difícil! No tinc raó, Peresa?

-Buf, que triï l’humà, i a mi deixeu-me fer- Va respondre aquest.-Qui es queda les ànimes, humà?

Es va posar tens de sobte. Els set pecats capitals li donaven l’opció de triar? Quina bogeria. Encara que no va necessitar pensar gaire estona.

-Peresa i Enveja tenen raó. Una ànima per cada un de vosaltres és el més just i lògic. Al cap i a la fi, sou germans.

-Jo em demano la jove de 15 anys!- Cridà Luxúria.

-No, ho anava a dir jo primer!-Exclamà Enveja.

-I si jo em quedo els 4 al·lots que hi ha i vosaltres us repartiu les al·lotes?-Proposà Avarícia.

-Ja està bé dels teus negocis, Avarícia. Jo m’he de quedar les ànimes més sucoses i que han comès més pecats, em moro de gana!- Es queixà Gola.

La discussió va continuar. Peresa es va adormir d’avorriment, fins i tot amb els crits d’Ira de fons.

L’humà, després d’estar dies i dies escoltant la discussió dels pecats, es tornà boig i el dugueren a l’infern. Les pobres ànimes dels set nens assassinats per ell foren condemnades a presenciar l'eterna discussió dels pecats, ja que aquests, incapaços de compartir per mor a la seva naturalesa egoista i diabòlica, no es decidien com repartir el regal que els va ser donat.