Sortim del centre!
Com hi vàrem anar? Amb transport públic, en bus , perquè ens feien un gran descompte ja que érem moltes persones. Anar amb bus amb altres companys d'un altre FP i amb les professores va ser una experiència molt agradable i divertida. Ens havien dit que podíem anar soles fins a la Seu o podíem anar amb els professors i altres alumnes. Els que varen anar sols, els pares varen haver de firmar una autorització.
El que més ens va agradar de la Seu va ser la rosassa de llums de colors, i sens dubte, tornaríem a repetir l'experiència.
Escrit per Noelia Noemi Noceda i Úrsula Gallardo
La Seu de Mallorca
La catedral de Mallorca és el principal edifici religiós de la ciutat de Palma. És d’estil gòtic català, fou construïda entre els segles XIII i XVI i és famosa per la seva rosassa, la més gran del món cristià, i pel gran espai interior comparat amb la part exterior. El seu tret principal, però, és la seva situació, davant la mar, amb la muralla als peus i entre el castell de l’Almudaina i el palau episcopal. L’any 1931 la Seu fou declarada monument historicoartístic. A continuació tenim una fitxa que ens ajuda a descriure-la millor:
ESTIL: Arquitectura gòtica.
MESURA: 40 (-) x 109 (/) m.
ALTITUD: 43,95m.
1898-1915: Reforma d’Antoni Gaudí.
2001-2006: Reforma de Miquel Barceló a la capella de Sant Pere.
El que em va agradar més de la visita va ser la capella de Miquel Barceló, perquè a classe ja havíem vist un documental sobre la seva elaboració.
Escrit per Nayra López
“Vuit” a la Seu
A la catedral de Mallorca, també coneguda com “LA SEU” o “CATEDRAL DE LA LLUM”, es pot observar cada 2 de febrer (festa de la Candelera) i cada dia 11 de novembre (dia de Sant Martí), dates simètriques respecte al solstici d'hivern, un efecte de llum i color extraordinari.
En les primeres hores del dematí, els raigs de sol són filtrats pels cristalls policromats de la Rosassa major, que incidint sobre les parets de la Catedral, van desplaçant-se per elles per reflectir-se, després d’un recorregut d’aproximadament una hora, just davall de la Rosassa oposada de la façana principal.
Durant uns instants es pot contemplar un vuit format per dues rosasses, una de vidre i una altra de llum, donant lloc a allò que s’ha anomenat “EL VUIT DE LA SEU” o “ESPECTACLE DEL VUIT”.
El vuit es un número carregat de simbolisme en la tradició cristiana. En afegir un dia més als set dies naturals de la setmana, la cristiandat atorgava a aquest “vuitè dia” la categoria de temps més enllà de tot temps: el temps de l'eternitat.
La rosassa major també és coneguda com Oculus Maior o Ull del Gòtic, té un diàmetre de 12,55 metres i, amb les seves 1.236 peces de cristalls de color, és la més gran de la cristiandat. Va ser construïda en temps del bisbe Antoni de Galiana (1363/1375), encara que va a ser en el segle XVI quan se li varen afegir les vidrieres.
És de destacar, com a particularitat d’aquesta rosassa, la perfecta estrella de David formada per 24 triangles equilàters que les seves línies dibuixen.
La bellesa i el color d’aquest fenomen es pot apreciar en tres frases diferenciades:
Comença a produir-se el reflex amb els primers raigs de sol.
El reflex es troba en la seva fase intermèdia.
Coincideix el reflex de la Rosassa major just davall de la de la façana principal, produint en aquest moment el fenomen denominat “VUIT DE LA SEU”.
Escrit per Yaiza Yoanna Astorga
La capella del Santíssim, de Miquel Barceló
La capella del Santíssim és una de les 3 capelles situades a la catedral de Mallorca.
L'artista mallorquí Miquel Barceló va passar sis anys treballant en aquesta creació entre 2001 i 2006. Aquesta obra d'art representa el fons marí i al centre es pot veure una forma humana que simbolitza la resurrecció de Jesucrist. En ella reapareixen molts dels elements presents a les seves obres anteriors, es reflecteixen tant les influències africanes com les mediterrànies.
Per crear el mural Barceló es va inspirar en el miracle de la multiplicació de pans i peixos.
El mural consisteix en una paret policromada de 300 m2, 5 vitralls de 12 metres de tonalitat grisa i un conjunt mobiliari de pedra de Binissalem.
En visitar-la vàrem quedar admirats amb la presència d'un peix dentut i amenaçador (una morena mediterrània), amb les representacions de pops que semblen en moviment i amb fruites que transmeten sensació de frescor.
Com moltes de les seves pintures, les figures estan en relleu.
Escrit per Andrielly Kauany Silva
Polèmica a la capella de Sant Pere
Miquel Barceló es va proposar fer un mural a la Seu de Mallorca inspirat en la seva bellesa gòtica, renaixentista i barroca. Això el fascinava des de jove, però estava segur que l’Església s’hi oposaria. Es va inspirar en el miracle evangèlic dels pans i els peixos de la religió catòlica. També volia representar les influències africanes i mediterrànies que ja apareixen en les seves anteriors obres.
El problema es trobava en el fet que la seva intervenció artística va ser molt expressiva i fosca, i això es va entendre com si no fos molt religiosa. El mateix Barceló va admetre que no era creient i això va causar una polèmica enorme. El projecte havia de ser aprovat pel capítol de la Seu, i alguns sectors de l’Església van mostrar-hi fortes reticències. El bisbe Teodor Suau, un teòleg favorable a l’obra de Barceló, volia fer entendre la naturalesa d’aquells recels: “La gran objecció d’una part de l’Església té a veure amb el dubte de si un ateu pot fer art religiós”. Hi havia por de deixar entrar l’enemic a casa. No era una por fonamentalista, sinó una manera de dir, en opinió d’alguns, que “ l’Església té el dret d’impedir que l’esperit del món s’ensenyoreixi del nostre indret més important”. Gràcies al bisbe i al canonge Pere Joan Llabrés les reticències van ser esquivades. Decidit, Barceló treballaria a la Seu.
Barceló havia de crear tres grans tapissos de paper que acompanyarien una exhibició de pintures de l’artista, que penjarien en plafons a l’interior d’algunes capelles. Barceló volia esculpir diverses gàrgoles, però també va quedar en no-res.
A poc a poc, va prendre forma la decisió més arriscada de totes: que Barceló fes una intervenció permanent a la Seu, una obra que el temps no pogués destruir. Amb molts de dubtes varen aprovar-ho i, tot i que això va suposar moltes crítiques, Barceló no deixava de treballar. Faltaven doblers, Barceló havia de ser creatiu, però amb molt esforç i després de molts d’anys, va a aconseguir acabar l'obra.
La capella de Miquel Barceló, coneguda com a Capella de Sant Pere, va ser polèmica. Hi havia massa persones interessades a observar i jutjar l’obra. Varen sorgir moltes preguntes i dubtes, però Barceló estava disposat a contestar-les totes.
Deu anys després d’inaugurar-se, es pot dir que el que queda de la creació de la capella del Santíssim a la Seu per part de Barceló és una imatge positiva de la societat mallorquina.
El passat 4 de març vàrem tenir l’honor de poder visitar la Seu, podent veure l’obra de Miquel Barceló personalment. Va ser una experiència única, amb sensacions increïbles, una obra d’art creada des dels sentiments més profunds.
Escrit per Elena Livia Koehli
Antoni Gaudí i la Seu
Antoni Gaudí va ser un arquitecte modernista català que ha estat reconegut internacionalment com un dels genis més rellevants de la seva disciplina.
El 1903 Gaudí va presentar al bisbe Campins el seu projecte de restauració per a la catedral de Mallorca. Entre els treballs que va emprendre, els que van causar més impacte en la configuració de la Seu van ser desmuntar algunes coses que ja hi eren (com dos retaules que impedien als fidels la vista de l’altar), canviar la ubicació de l'altar major, col·locar un baldaquí sobre l’altar, etc.
Gaudí va imaginar una catedral plena de llum, color i detalls decoratius delicats que ajudessin a crear un clima adequat per a la pregària. Per tal d'augmentar la il·luminació natural, l'arquitecte va fer obrir els finestrals de la catedral de Mallorca que havien quedat cecs per estar inacabats, i va projectar nou vitralls amb frases de les lletanies a la Verge. Per guanyar llum artificial, va dissenyar desenes de canelobres i llums de ferro forjat, com els que cenyeixen el fust de tots els pilars del temple.
El projecte de la catedral de Mallorca va quedar inacabat en deixar l'arquitecte l'obra el 1914, a causa de les desavinences amb el contractista i la mort del bisbe, el seu gran valedor. És una de les cinc obres menys conegudes de Gaudí.
Escrit per Andrea Abinareta
El gòtic: la Seu i Notre Dame
La catedral de Mallorca o Seu de Mallorca és el principal edifici religiós de la ciutat de Palma. És d'estil gòtic català, fou construïda entre els segles XIII i XVI i és famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior. Té la muralla als peus i es troba entre el castell de l'Almudaina i el palau episcopal.
La catedral de Notre-Dame de París, o simplement Notre-Dame, es va construir per iniciativa del bisbe Maurice de Sully i l’obra durà més de dos segles, des del 1163 fins a mitjans del segle XIV. Així doncs, el seu estil no és completament igual: la catedral presentava característiques del gòtic primitiu i del gòtic posterior.
La catedral ha estat un dels monuments més emblemàtics de París des de bon principi. Durant molt de temps l'edifici més alt de la ciutat, ocupava un lloc simbòlic de primer rang a París i és una de les catedrals més conegudes del país.
El que tenen en comú aquestes dues catedrals, d’acord amb la meva experiència, perquè les he visitades totes dues, són els vitralls de colors i l’espai ampli.
Escrit per Chanell Machado
(Reportatge col·lectiu fet per les alumnes de FPB de Perruqueria i Estètica.)
