Aquests són els textos guanyadors i finalistes de la categoria de Poesia del XVè Concurs Literari:
🌟Guanyadora Poesia primer cicle: Núria Franco Delgado (1r ESO D)
EL MAR D’OR
Al mar hi ha ones,
ones hi ha al mar
i gavines al vol
podràs observar.
Molta aigua veuràs
i amb tu podré estar
i podrem disfrutar
de la vida i del mar.
Ets el meu tresor
i amb molta il·lusió
podrem anar al mar d’or
que sempre somiarem.
Amb la teva barca
hi podrem anar
com la fulla seca
que va volar.
..............................................................................................................................................................
🌟 Finalista Poesia primer cicle: Marina Lucas Comas (1r ESO E)
TEMPS MILLORS
Sí, sense aquell maleït virus
anomenat coronavirus,
oblidarem les mascaretes
i ens llevarem les camisetes.
Recordarem els sanitaris
i pagarem als empresaris
per aquell deliciós dinar
a la vorera de la mar.
Ens retrobarem tots a la una
recordant aquella vacuna,
just aquella que ens va salvar,
aquella que ens va ajuntar.
Sí, durant el confinament
ho passàrem molt malament,
però l’estiu del vint-i-dos
sí,segur, serà el més preciós.
..............................................................................................................................................................
🌟Guanyador Poesia segon cicle: Nil Balaguer Mir (3r ESO E)
ESTIU 2022
..............................................................................................................................................................
🌟Guanyadora Poesia batxiller: Carme Alfonso Escalas (2n Batx B)
Aquest poema és un homenatge al poeta Bartomeu Rosselló-Pòrcel, al seu poema "A Mallorca, durant la guerra civil":
A MALLORCA, DURANT L’ESTIU DE 2022
L’illa de la calma desaparegué de sobte
es soterrà com un bell record en l’oblit més cruel.
Tot era fosc, inert i immòbil
i una incertesa aclaparadora ho inundava tot.
Els camins de s’Estalella es desdibuixaren com totes les il·lusions.
El puig de Randa quedà buit de ressò com tots els cors.
Desaparegueren els admiradors de la Dragonera
i tots els vaixells ploraven amarrats als seus ports.
L’estiu de 2021 fou l’estendard de la desesperança.
La frustració fou la vestimenta de tots els mallorquins i mallorquines.
L’estat d’alarma es tatuà per a sempre a les nostres pells
i la paraula pandèmia esdevingué tan popular com l’estimada Foradada.
Es detingueren les estacions en un hivern gelat i permanent.
Les gavines no acompanyaren els banyistes de les platges de Mallorca.
Ni les flors dels ametllers acoloriren els nostres camps
ni tan sols sonà a les revetlles En s’estiu d’Antònia Font.
Però l’amor a la vida i l’entrega a la benaurança d’un futur millor
mantenen a tots els illencs units en un despertar de l’ombra col·lectiva.
com a horitzó l’estiu del 2022, que serà com far enmig de la tempesta
i flama encesa enmig de la foscor.
A Mallorca durant l’estiu del 2022 tot seran hores de goig.
Els vaixells dibuixaran somriures al vaivé de les ones
i el sol d’agost il·luminarà tots els raconets de l’illa.
Farem capficons a Cala Blava i Illes dins un riu sonarà a totes les vetllades.
Recuperarem la felicitat perduda com superhomes.
Les oronelles ens beneiran amb la musicalitat del seu cant.
L’aroma del pinar encendrà les nostres ànimes esmorteïdes
i el soroll de les ones serà el nostre gran despertar.
El viscut m’ha ensenyat a estimar la nostra terra.
Ara em queda esperar-te de forma estoica, perquè:
Tota la meva vida es lliga a tu, estiu del 2022,
com a la nit les flames a la fosca.
.............................................................................................................................................................
🌟Finalista Poesia batxiller: Maria Garau Garau (2n Batx B)
TOTA ESPERA RECOMPENSA
Tenim una nit d’estels, ben dormida a la fresca,
els ulls eren estels, per això sortí a volar.
Sens cercar cap final ella sortí de gresca,
aquest món li agradà i sortí a ballar.
Somiava en anar cap a un gran festival,
vestida com models, amb llavis de robins.
La lluna feia sol, ho deixà estival,
tal vegada era ella, creà bastants suburbis.
Tan bonica com sempre, reflectint llum solar,
ella sola va irrompre per tot allà on passà.
Els pujols fent tossol s’anaren aplanant,
obria un gran camí amb tot acaparant.
Pareixia un gran somni, ans era realitat,
acaba de sortir d’un gran pesat malson.
La pandèmia mundial, ella havia canviat,
tan sols volia viure, però no sabia a on.
Aquell seria el seu, amb anys de temps gelat,
córrer món amb amigues, fent Transrail més d’un mes.
Denou anys i amb el carnet, més verbenes arreplegant,
millor any de la vida, volien s’animés.
Tenia passió per flors i la dolçor,
mai es cansava d'amor, era com primavera.
A ella tots seguien amb mans de professor,
feia voltar tothom, ja deien tot ho altera.
Un matí d’estiu clar, amb ocells tot volant,
Ja era el vint-i-dos i no se n'havia adonat.
Era el millor estiu de tots, amb verbenes al davant.
Què més calia provar? Si el vespre estava girat.
Tant de bo això es complís, tant de bo fos eterna,
voldria no dormís, tan sols fos aparença.
Tant de bo pogués viure, tant de bo tot enlluerna.
Per això caldria dir: Tota espera recompensa!
