El passat mes de febrer, la nostra companya Antònia Costa Costa, netejadora del centre des de feia molts d'anys i conserge resident, ens va deixar.
En homenatge a la seva llarga trajectòria al nostre institut, no només extensa en el temps, sinó intensa per la seva implicació i la seva forma de ser, li hem volgut fer un petit homenatge posant una placa en el seu record, devora on ha estat casa seva aquests anys.
La recordam plena d'energia, sempre disposada a fer un favor i amb un somriure inesborrable a la cara. A ella, també li volem dedicar aquestes paraules del poeta eivissenc Marià Villangómez.
EL TEU SOMRÍS
I tu somrius. ¿A quina imatge
interior, plena d’encant,
a quina cosa, al teu voltant,
o a quin mot del meu llenguatge?
Munta d’un fons ingenu i pur
el teu somrís, com una rosa,
per a quedar-se mig desclosa
entre els teus llavis, dins l’atzur.
Irresistible força nua!
Ah!, dir-li bell, al teu somrís,
és no dir res. Dolç gest precís,
que fins al cor, dret, s’insinua.
Goig inefable d’un moment
que de dolor l’ànima em renta.
Somrius com quan s’aixeca lenta,
dins els pins, l’alba, frescament.
