El dijous 31 d’octubre teníem una cita per fer una entrevista a en Ricard i a en Juanjo, però per mala sort no es va poder dur a terme, perquè coincidia amb la visita de l’inspector. Per tant, vàrem endarrerir-la al següent dilluns. Mai ens haguéssim imaginat que l’entrevista finalment no es podria realitzar, i menys per la causa que va ser: la seva mort sobtada.
Aquell cap de setmana, la trista notícia de la seva pèrdua es va estendre aviat. El dilluns a l’institut vàrem haver d’improvisar un acte d’homenatge a en Juanjo. A cinquena hora els seus alumnes de filosofia de quart de secundària varen recitar el seu poema preferit : “No te Salves” de Mario Benedetti, el títol del qual duia tatuat al braç. També els seus alumnes de psicologia de segon de batxillerat varen llegir una carta adreçada a ell. A l’acte va sonar la cançó “Pequeña gran revolución” d’Izal, la seva preferida, i férem el minut de silenci. Finalment vàrem posar un dels enregistraments de ràdio del curs passat, en el qual donava el bon dia als alumnes i sonava la cançó “Happy” de Pharrell Williams.
L’horabaixa del dimarts es va fer un homenatge més públic: per a tots aquells exalumnes, amics, companys que hi volguessin assistir i per a la seva família. En Ricard va presentar l’acte en un to d’humor i anaren pujant a l’escenari diferents alumnes d’aquest i altres anys, així com companys i excompanys d’aquest i d’altres centres on en Juanjo havia fet feina. Ens varen deixar el testimoni de la gran persona i professor que era Juanjo, els discursos varen ser emotius i hi va haver constantment notes d’humor, com algunes disfresses de superheroi… (Els textos llegits pels alumnes, els podreu llegir també a la revista). Finalment, va arribar el torn del seu equip de futbol, els quals varen explicar que no era el millor ni molt manco, sinó tot el contrari, era realment dolent.
Perquè tots els alumnes poguessin expressar els seus sentiments cap a en Juanjo, vàrem posar un taulell al hall de l’edifici A i un altre al C. Aquestes dedicatòries es faran arribar al seu fill, que va manifestar el desig de guardar-les. A més a més, la família d’en Juanjo va regalar al centre la major part dels seus llibres, els quals varen estar exposats durant tota la setmana al hall de l’edifici C. Ara es registraran i es posaran a la biblioteca, on podreu llegir-los.
Davant aquesta situació ens passa pel cap el fet que la vida a vegades s'endú persones massa prest i que mai saps quan serà la darrera vegada que podràs veure, xerrar o abraçar a algú. Acostumam a deixar per demà el que podem fer el dia d’avui, però, i si el demà no existeix? Viu el moment i gaudeix de les petites coses.
Maria Bel Clar Duran
Carme Calafat Salvà
Xisca Fullana Garcia
Maria Alorda Nicolau
(Alumnes del Taller d'Escriptura Creativa de 3r d’ESO)
Moltes gràcies per aquest article.
ResponElimina