POESIA, EM FAS PECAR
Tu que toques tots els llavis,
amb l'efímer del teu pas,
poesia, no te'n vagis,
de luxúria em fas pecar.
Les paraules,
saboroses, surten i volen
entrar,
poesia, obris les
boques, i de gola em fas pecar.
Ets la imatge del que és
molt, per qui un cop ja t'ha
provat, poesia, ets més que
tot, d'avarícia em fas pecar.
No pots ser sempre
serena, hi ha injustos al teu
voltant, poesia, lliures
penes
llavors d'ira em fas pecar.
Ets la imatge d'una dona
ben segura del que fa,
poesia, ets massa
poesia, ets massa
bona, i d'enveja em fas
pecar.
Fas que em brillin els dos ulls
si a tu em puc apropar,
poesia, quan m'aculls
de supèrbia em fas pecar.
de supèrbia em fas pecar.
Com l'aire que tots
respiren, dones forces per
lluitar, poesia, si no ets viva
de peresa em fas pecar.
de peresa em fas pecar.
Tu que fas sagrats els llibres,
jo que al cel no hi vull anar,
si a l'infern em faràs lliure,
poesia, fem pecar!
Susana Rubert Alfonso (2n Batx B)
Finalista Poesia Ensenyament Postobligatori
XVIè Concurs Literari IES Llucmajor
Enhorabona!
ResponElimina