Safo de Lesbos va ser una poeta i compositora grega del s. VII aC. Anomenada com la desena musa, era coneguda en els seus temps per les seves dots literàries i l’art de la música, el cant i la dansa. De fet, a Safo li devem el vers sàfic, l’estrofa sàfica, el plectre (l’ungla o pua per a tocar les cordes de la lira sense pitjar directament la corda) i el pektís (instrument semblant a l’arpa).
Sol dir-se que fou Safo qui inventà el llenguatge de l’amor i el desig tal com l’entenem avui en dia. Aconseguí posar nom i musicalitat a les sensacions de l’amor, de la gelosia, del desig, de l’abandonament, de la tristesa i també de la tendresa. Va ser una gran influència en poetes com Catul i Horaci, entre d'altres
Només se n'ha conservat un poema sencer, de la resta en tenim fragments. I precisament la tasca proposada a l'alumnat de Literatura Universal de 1r de Batxillerat està relacionada amb un d'aquests poemes incomplets que ens han arribat: fer uns versos per acabar de completar el següent poema de Safo, en què ens parla dels efectes de l'amor. Aquí teniu una mostra del resultat.
Em sembla igual als déus
l'home que enfront de tu
seu, i de prop t'escolta
parlar dolçament
i riure encisadora; això, de veritat,
em colpeja el cor dins el pit,
car quan et miro un instant,
ja no m'és possible
dir ni una paraula,
sinó que la llengua se'm trava
i prest un foc subtil em recorre la pell,
amb els ulls no veig res
i em ressonen les orelles,
una suor freda em banya, i un tremolor
em pren tota; estic més verda que l'herba
i em sento que estic a punt de morir.
Però tot pot suportar-se, perquè...
