En record de na Joana Martorell

10




Ahir dilluns, dia 6 d'abril, va morir na Joana Martorell. Na Joana va ser durant molts d'anys professora del departament de Ciències Socials de l'IES Llucmajor i es va jubilar l'any 2010 (aquí teniu una presentació on podreu recordar el seu pas pel centre: PRESENTACIÓ JUBILACIÓ JOANA MARTORELL).
Des de l'institut volem tenir unes paraules per acomiadar-la, per refermar que ens ha deixat un gran record i per enviar una forta abraçada a la seva família i a les seves amistats.




Na Joana va ser una companya i amiga molt estimada. Avui, a més de les circumstàncies que ens envolten, és una pèrdua que sentim dins el nostre cor. 
Sabia que havia de deixar el camí però sempre va voler seguir-lo, amb il·lusió de veure els seus i seguir-los tenint a tocar de la mà, del gest, de la besada i l’abraçada. Com la que ara li donam tots nosaltres. Per a ella i per a tots
  

"Em costa imaginar-te absent per sempre.
Tants de records de tu se m'acumulen
que ni deixen espai a la tristesa
i et visc intensament sense tenir-te.
No vull parlar-te amb veu melangiosa,
la teva mort no em crema les entranyes,
ni m'angoixa, ni em lleva el goig de viure;
em dol saber que no podrem partir-nos
mai més el pa, ni fer-nos companyia;
però d'aquest dolor en trec la força
per escriure aquests mots i recordar-te.
Més tenaçment que mai, m'esforço a créixer
sabent que tu creixes amb mi: projectes,
il·lusions, desigs, prenen volada
per tu i amb tu, per molt distants que et siguin,
i amb tu i per tu somnio d'acomplir-los.
Te'm fas present en les petites coses
i és en elles que et penso i que t'evoco,
segur com mai que l'única esperança
de sobreviure és estimar amb prou força
per convertir tot el que fem en vida
i acréixer l'esperança i la bellesa.

Tu ja no hi ets i floriran les roses,
maduraran els blats i el vent tal volta
desvetllarà secretes melodies;
tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre
entre el record de tu, que m'acompanyes,
i aquell esforç, que prou que coneixies,
de persistir quan res no ens és propici.
Des d'aquests mots molt tendrament et penso
mentre la tarda suaument declina.
Tots els colors proclamen vida nova
i jo la visc, i en tu se'm representa
sorprenentment vibrant i harmoniosa.
No tornaràs mai més, però perdures
en les coses i en mi de tal manera
que em costa imaginar-te absent per sempre."

          Lletra a Dolors, de Miquel Martí i Pol




imatge cedida per na Coloma Julià



De part dels companys i companyes del Departament de Ciències Socials, Geografia i Història i de tot l’IES Llucmajor.

  

10 comentaris

  1. De Margalida Tous

    Sempre tendrem present na Joana entre nosaltres.
    La meva estada a l'institut de Llucmajor va ser la millor de la meva vida com a docent. Na Jona, com na Catalina (Linita), en Guillem Aulet, el Sr. Palou, el pare Genestar o en Josep María, que ja no hi són, varen ser part d'aquest món que sempre estarà en el meu record.
    Esper que ttos junts estiguin rememorant els moments feliços que visqueren.
    Margalida

    ResponElimina
  2. De Maria Antònia Manresa

    Joaneta: he sabut avui de la teva partida. Sabia que no estaves bé però no m'ho esperava.
    Tot el temps que vàrem fer feina juntes a Llucmajor, teníem molt bona relació. Record que mai t'enfadaves i sempre tenies el mig somriure.
    Anàvem a dinar un pic a la setmana a Randa, de pressa i corrent perquè teníem també classes l'horabaixa.
    Et recordaré sempre amb un jersei color de rosa, quan parlàvem de la guerra, de la repressió... I de tantes coses!
    L'altre dia vaig veure un documental sobre Sabina i em va quedar clavada una frase: "el món es divideix en dos tipus de persones: els fills de puta i els de puta mare". Tu eres dels segons. Que els déus et facin el camí i l'estada lleugers.
    Maria Antònia

    ResponElimina
  3. De Tomeu Carrió

    Ahir vaig rebre la notícia del traspàs de na Joana. No record bé des de quan la coneixia exactament. Sí que sé que devers el 1978 jo feia les pràctiques del CAP a l’Institut Antoni Maura i ella formava part de l’aleshores Seminari de Geografia i Història. Va ser una de les meves tutores.
    Després, des de 1989, vàrem fer feina uns vint anys plegats en el Departament de Ciències Socials de l’Institut Maria Antònia Salvà transformat en IES Llucmajor.
    Com ha dit na Maria Antònia Manresa, amb qui no vaig coincidir, era una companya que mai s’enfadava i sempre tenia un somriure.
    Vàrem passar moltes estones, moltes converses, fos al departament o a la sala de professors. I fins i tot férem junts un viatge d’estudis devers l’any 1995 o 1996. Anàrem a Barcelona, al Museu Dalí de Figueres i a les ruïnes d’Empúries, a més de l’Escala. Teníem una sorpresa perquè els alumnes només demanaven d’anar a Port Aventura i nosaltres els dèiem que era un viatge cultural i que res de res, però ja ho teníem preparat. Quan ens hi acostàvem encara els dèiem que era cap a Reus o Tarragona o no sé on que anàvem.
    Joana, fins sempre. Ha estat un plaer haver-te conegut.
    Tomeu

    ResponElimina
  4. Són pobres les paraules per dir tots els records dels bons temps compartit estudiant a Barcelona. Aquí ens veierem poc, la vida te aquestes coses. Però el caliu del teu gran cor mai no va refredar la nostra amistat.
    Adeu, Joana, que gaudeixis del camí de la Llum lliure per sempre.
    I quan ens toqui a nosaltres fes sonar la teva veu i ja no tindrem por.
    Maria

    ResponElimina
  5. Moltes gràcies en nom de la seva família, per aquest emotiu homenatge. Mumare va dedicar tota la seva vida a l'ensenyança però ha estat després de la jubilació quan ens ha donat la lliçó més grossa, de valentia, força de voluntat, amor, de coratge, de tot. Sé cert que mumare va deixar petjada a aquest institut i en molts de companys, perquè ho he anat veient i vivint tots aquests anys. Com bé li desitjareu al final del vídeo de la seva jubilació li ha arribat l'hora del merescut descans. Moltes gràcies a tots, estic segura que la seva bondat romandrà en totes les vostres memòries.

    ResponElimina
  6. De Miquel Jaume

    Vaig tenir la sort de conèixer na Joana l’octubre de 1967 a l’Estudi General Lul·lià on cursàrem els dos anys d’estudis comuns de Filosofia i Lletres. De seguida congeniàrem potser perquè érem de poble i a Ciutat ens trobàvem com a peixos fora de l’aigua. Tanmateix això no era prou raó per avenir-nos. Va ser la seva simpatia, amabilitat i obertura d’esperit que captivaren la meva ànima tímida que vagava per aquell casal. Després d’uns anys que ens perdérem de vista, vàrem retrobar-nos a l’Institut Maria A. Salvà de Llucmajor l’any 1980. Dels set anys que treballàrem braç a braç en aquest institut me queda el record de la seva rialla fresca, la seva mirada franca i atenta, les seves bones paraules i aquell gran conjunt de qualitats que fa que es pugui dir d'algú, com na Joana, que era una persona íntegra. Familiars, amigues i amics, condolguem-nos.

    ResponElimina
  7. De Maties Garcias

    Record na Joana com una professora treballadora, compromesa i sempre optimista. Hi vaig coincidir a l'Institut Maria A. Salvà quan ella era professora d'Història i jo del departament de Català, a final dels anys 80 i principi del 90. Aleshores, na Joana també era mare d'una alumna: na Coloma. Crec que posteriorment també va exercir càrrecs directius al centre amb la seva amiga Linita Ginard com a directora. Sense cap dubte, na Joana ha estat una d'aquestes dones que, des de l'exercici vocacional de la docència, han donat vida a l'ensenyament secundari a Llucmajor. Pens que li hem d'estar molt agraïts i que l'hem de recordar amb estimació.

    ResponElimina
  8. De Coloma Julià

    Joana, sé que te mereixies un descans perquè els darrers anys has hagut de fer front, amb força i voluntat, a una dura malaltia, i t´he de dir que no m´imaginava mai que el teu traspàs em provocàs no només tristor, el cas és que fa dos dies que te tenc molt present, ja des de l´època d´estudiant a Barcelona com des del grapat d´anys que hem fet feina juntes a l´IES Llucmajor. Record molt bé la teva serenor, el teu somriure, les teves converses sobre records compartits, la teva saviesa a l´hora d´exercir la docència i per damunt de tot la teva bonhomia.

    La darrera vegada que et vaig veure va ser el dia 25 de juliol del 2015, quan la teva filla Coloma et va dur a la porta d´un restaurant de Palma on havíem de dinar unes quantes companyes de l´època de Barcelona, aprofitàvem que una de les catalanes havia vengut a Mallorca amb un viatge de l´IMSERSO.

    Descansa en pau companya i amiga.

    ResponElimina
  9. De Francina Capellà

    Joana, les teves qualitats estan més que dites: bona docent, mai et vaig sentir cap paraula més alta que una altra; bona companya i una super "woman", has lluitat més que tots els púnics, carteginesos, romans... que tots plegats. I, has partit en la teva línia, la màxima discreció, quan tot és silenci i passa desapercebut però només t'ho pensaves perquè ja ho veus :) aquí som i estam amb tu.
    Fins...

    ResponElimina
  10. Com a alumna de na Joana(ara ja fa 25 anys) puc dir que va deixar petjada. Al llarg de la meva vida acadèmica ha estat un dels pocs docents que he anat recordant . Molt compromesa i molt respectuosa. Record amb molta tendresa la seva presència i el seu somriure. Descansa

    ResponElimina