"Vares
arribar al nostre institut l’any 2013, amb un inici de curs no
gaire comú: nosaltres començàvem 1r de batxillerat i una vaga
indefinida estava en marxa. Ens
arribaren rumors que havies escrit un post a Facebook sobre la marea
verda amb milers de m’agrada. Des del primer dia ja fent-te
l’interessant, eh... Però les expectatives, finalment,
s’acompliren i així vares arribar a les nostres vides, capgirant
tot allò que crèiem cert.
Diuen
que un gran mestre és aquell que aporta grans dosis de coneixement,
però tu ets molt més que això: la teva lliçó és infinita,
perdura més enllà de les aules, més enllà del temps. Vares
sembrar dins cada un de nosaltres petites llavors: dubtes, ètica,
valors, coneixements, saviesa... i tot això ha crescut i s’ha
convertit en el pulmó del nostre ser. Potser l’accent llonguet que et feia pronunciar “la mort” com “l’amort” no era pura casualitat, potser ens volies dir, ja llavors, que és l’amor que has deixat dins tots i cada un de nosaltres allò a què ens hem d’aferrar després d’aquesta mort tan injusta. Irònicament, marxant de sobte i sense avisar, ens has donat una altra lliçó: l’única que no ens ha agradat aprendre.
Juanjo, som els petits filòsofs llucmajorers (i algaidins!) i et volem fer arribar l'agraïment de tantes generacions que has transformat i que seguiran creixent gràcies a la teva inspiració. Si pots sentir-nos -i sabem que sí, que tu no te'n vas amb una ventada de tardor-, no pensis que et venim a acomiadar; els adéus no són per sempre i estam convençuts que ens trobarem molt sovint pel camí, perquè un dia un savi ens va ensenyar que la filosofia és pertot arreu si sabem on cercar-la. En estar perduts i obsessionats a trobar una resposta, sabem que només hem de projectar una BATsenyal al cel i llavors tu, des de la teva banyera voladora, ens miraràs amb aquella mirada seductora i ens recordaràs que, de fet, no són les respostes allò que importa, sinó les preguntes. Gràcies de tot cor, t'estimam."
(fragment
del text escrit per alumnes de la promoció de 2015)
"Ahir vespre teníem un escrit redactat on ens acomiadàvem de tu. Pareixia quasi perfecte, tothom havia anat aportant les seves idees, tenia una coherència i hi havia aquelles paraules que realment sentíem, però no era suficient. En aquell moment començàrem a discutir si era un text adequat, si tu voldries un text de comiat amb un to trist,però a la vegada divertit, si realment estàvem escrivint allò per a tu...
Varen
començar a sorgir idees, anècdotes: que si sa cadira existia o no,
o si era verda; si recordàvem el dia que vares arribar a classe amb
la barba tenyida; debatíem si veníem amb capes de superheroi,
perquè eres qui aconseguia posar humor als moments més
difícils i moltíssimes més coses, totes relacionades amb els anys
viscuts amb tu. El més increïble de tot, és que una vegada més,
aconseguires que ens poséssim a discutir per un grup de Whatsapp,
com si fóssim un grup de segon de batxiller un vespre abans d’un
examen.
Però
no només discutírem. En aquell moment van començar a sorgir
reflexions. Uns xerraven de la sensació estranya que no hi fossis,
ja que com ja no formaves part del nostre dia a dia, i feia temps que
no et vèiem, era molt més fàcil pensar que ets aquí que no el
contrari. Altres xerraven de la relativitat de les coses, de per què
estàvem tristos de veres. I d'altres de què significava realment la
mort. Començàrem a “filosofar” sobre tots aquests temes com si
tornéssim a ser a classe.
Tot
això al final ens va dur a una conclusió. El que realment importava
no era aquell escrit correcte que havíem escrit al principi, sinó
que tot allò que havíem après de tu els teus “pimpollos”, com
tu ens deies, ho havíem posat en pràctica a la nostra vida.
Amb
la teva partida, ens has fet veure el que vàrem aprendre de tu, i
ara mateix el que més ens entristeix no és que no hi siguis, sinó
que ja no hi haurà més alumnes que puguin gaudir d’aprendre de tu
com vàrem fer nosaltres.
Els
alumnes de la promoció de 2016 t’estarem eternament agraïts. En
el món hi falta més gent com tu. Vola alt i lluny amb la teva
banyera voladora."
(fragment
del text escrit per alumnes de la promoció de 2016)
"Estimat Juanjo,
El valor de les coses no està en el temps que duren, sino en la intensitat amb que succeeixen. Per això, existeixen moments inoblidables, coses inexplicables i persones incomparables.
Com va, per allà on siguis? Ja ens diràs si la banyera vola o no. Avui, per nosaltres, no és el millor dia, ja que és molt difícil passejar per l’institut i no veure’t. Gràcies per ser aquella persona feliç, amable, didàctica, divertida, espontània, comprensiva, “catxonda” i, sobretot, única.
De tu no hem après només teories filosòfiques i psicològiques, també ens has ensenyat que la filosofia no serveix per res sinó que, allò important és viure el moment, riure, disfrutar i ser crítics amb allò que ens envolta i importa. I anar amb els megues carregats i a vegades, les piles també.
Bé, posant-nos seriosos, pots anar-te’n tranquil, que tota la filosofia que deixes viurà en nosaltres.
Per acabar, recordam el que tu deies: “Com sempre, no tenim respostes, però recorda, petit cavaller jedi, que el que importa, sempre, són les preguntes".
Gràcies per haver-nos acompanyat fins aquí. Hem arribat junts on havíem d’arribar, que no és el final, sinó el principi. Ara, segueix tu. I nosaltres et deim ara: sort, gran filòsof. Gràcies per crear petits filòsofs i grans persones."
( text escrit pels alumnes de 2n de Batxillerat del curs 19-20)
