Manifest (adaptació del text de Maria Mercè Marçal)
Hereves
de les dones que varen morir cremades per defensar el seu lloc de
treball, avui fa 112 anys, el vuit de març de 1908: EL PRIMER VUIT
DE MARÇ.
Hereves
de totes les dones que, abans i després d’aquestes dates, van
travessar el llindar d’un món que els era prohibit, i van fer de
cada dia un dia de lluita –un VUIT DE MARÇ. Des de Joana d’Arc
a Olympe de Gouges, de Flora Tristán a Isadora Duncan, milers i
milers de dones que ningú no coneix ni ningú no recorda ens fan
arribar un llegat de resistència.
Hereves
també de totes les dones que han passat pel món com una ombra
darrere del seu amo.
Hereves
de les dones marcades damunt la pell amb l’estigma d’estimar les
dones.
Hereves
d’un seguici llarg com un dia sense pa de dones batejades per
l’insult: adúlteres, histèriques, solterones i frígides,
nimfòmanes, avortadores, prostitutes, mares solteres, verges,
màrtirs...
Hereves
de les dones agredides. Hereves de les dones que, malgrat tot, no han
renunciat a fer nostres el carrer i la nit.
Hereves
de les dones que han decidit no ser mares. Hereves també de les que
han decidit lliurement d’afrontar l’aventura de ser-ho.
Hereves
de les dones que freguen escales i netegen comunes. Hereves de les
dones que fan cada dia una DOBLE jornada de treball.
Hereves
de les dones tancades entre les quatre parets de casa.
Hereves
de les dones empresonades: cadenes de plom, cadenes daurades. Hereves
de les dones venudes a diari com a carn de consum.
Hereves
de les dones que no tenen el dret d’envellir.
HEREVES
DE LES DONES... hem trobat el fil de la solidaritat que ens lliga amb
les altres
dones a través dels segles, a través dels països.
Arribem
de tot arreu i ens congreguem a cada plaça. Amb les eines de la
nostra opressió. Amb les eines del nostre alliberament.
NO
SEREM JA MAI MÉS EL “MATÍS” DE LA HISTÒRIA. Som l’ALTRA
CARA DE LA HISTÒRIA, i juntes fem història!
